tag:blogger.com,1999:blog-43807049301411513182024-03-10T13:07:28.833-07:00Amics del Manol i Palol SabaldòriaSortides a la natura i patrimoni cultura, neteges, educació ambiental i qualsevol activitat destinada a preservar l'entorn natural.Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.comBlogger77125tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-693144530458749072024-01-30T11:09:00.000-08:002024-01-30T11:24:00.071-08:00MANOLADA 24 - Hivern: Vilanova de la Muga -Palol de Vilatenim (18 de febrer)<h1 style="height: 0px; text-align: center;"><br /></h1><h1 style="height: 0px; text-align: center;"><br /></h1><h1 style="height: 0px; text-align: center;"><br /></h1><p style="text-align: left;">Una ruta a cada estació, per zones properes al Manol. </p><p style="text-align: left;">Us presentem el cartell principal i els detalls de la primera matinal.</p><p style="text-align: left;">S'aconsella portar esmorzar. No cal inscripció. Són activitats gratuïtes.</p><p style="text-align: left;">Guies: Josep Espigulé (patrimoni natural) i Antoni Cobos (patrimoni arquitectònic)</p><p style="text-align: left;"><br /></p><p style="text-align: left;">Us hi esperem!</p><p style="text-align: left;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4v-3SD6l4GsAbzFYrihstewPEbBgfG2xc5yZ8-xwZe5Lqh7ukTvIuahlh94LMXPXjNr19k3F1qyaUYjz3P2uzj-Ve6iMi5ZQDjhV3NfC9MlzrFdbbgRlltf8rnQyBIheAeJWTZ5rDTRwGgQXUBCdqJ5rUyX18CVSZRaQhDISh87A47-PsfR_gJ4gWhNk/s1080/IMG-20240129-WA0012.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="546" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4v-3SD6l4GsAbzFYrihstewPEbBgfG2xc5yZ8-xwZe5Lqh7ukTvIuahlh94LMXPXjNr19k3F1qyaUYjz3P2uzj-Ve6iMi5ZQDjhV3NfC9MlzrFdbbgRlltf8rnQyBIheAeJWTZ5rDTRwGgQXUBCdqJ5rUyX18CVSZRaQhDISh87A47-PsfR_gJ4gWhNk/w546-h546/IMG-20240129-WA0012.jpg" width="546" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6YZ6tiii41WueA9ATqZgFJ8t_RpbRRFGHlTdFChae7ySjwTv6WcHUmptDXiJkU3IZ_jvHld3BuFwfqk0vElaFpWNlW4gRyQuxicFOvt2V5Gbo5AMs-C_RMhTYAih2rfn45PEpGMfi8ORrEb9CGeY4hMxaYQGIUx16K8iUeGwFCMhS3j_3y52jXPXZutw/s1080/IMG-20240129-WA0011.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="553" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6YZ6tiii41WueA9ATqZgFJ8t_RpbRRFGHlTdFChae7ySjwTv6WcHUmptDXiJkU3IZ_jvHld3BuFwfqk0vElaFpWNlW4gRyQuxicFOvt2V5Gbo5AMs-C_RMhTYAih2rfn45PEpGMfi8ORrEb9CGeY4hMxaYQGIUx16K8iUeGwFCMhS3j_3y52jXPXZutw/w553-h553/IMG-20240129-WA0011.jpg" width="553" /></a></div><br /> Dibuix de FEDE FORTUNET<br /><p style="text-align: left;"><br /></p>Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-40802740992523958022023-09-21T12:26:00.004-07:002023-09-21T12:30:05.449-07:0026è APLEC DEL MANOL - 15 D'OCTUBRE DE 2023<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUfT3n5_EK48cnDh9kNj_6ZKC7NPfJT-CNDyMAZePNxHQ5UqlPH_vMFyDr553NYFw1kySQVwm9zu9LmjSHVvP9Haza_bwrgPtvpkGPM1FY2NYDKI5tlxE-Fx560hQqghuqNqznUF2lg2pMs-jLEcLf-4_gnCRpEm10t396Xb8GgDltBL5FJ6eH6VdsLkU/s1600/IMG-20230919-WA0002.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1131" height="820" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUfT3n5_EK48cnDh9kNj_6ZKC7NPfJT-CNDyMAZePNxHQ5UqlPH_vMFyDr553NYFw1kySQVwm9zu9LmjSHVvP9Haza_bwrgPtvpkGPM1FY2NYDKI5tlxE-Fx560hQqghuqNqznUF2lg2pMs-jLEcLf-4_gnCRpEm10t396Xb8GgDltBL5FJ6eH6VdsLkU/w579-h820/IMG-20230919-WA0002.jpg" width="579" /></a></div><br /> <p></p>Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-69812275209979382372023-09-05T10:00:00.004-07:002023-09-21T13:18:50.470-07:00ESTUDI D'USOS DEL MANOL<div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><span style="font-size: large;"><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><b>ESTUDI D'USOS DEL MANOL</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik4v_5RqyK-WBbaVuPkGTHeiAlNIYCSTxdXbe8B0qDbm1fHZEKevNonqIrKFZnjzOU6oPaKTYuMUTEeplxNYNOgvZ2ice_70TBKPg2jN3JJ59bfkhuYh2aHEDWUMmtqI89Tk_LozNufBXWeHd22N4F7hI5Uc4sJjqE3AIj3eKRM3WnYO6P7BKqOoony4g/s286/Logo%20Associaci%C3%B3%20Amics%20Manol%20i%20Palol.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="256" data-original-width="286" height="137" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik4v_5RqyK-WBbaVuPkGTHeiAlNIYCSTxdXbe8B0qDbm1fHZEKevNonqIrKFZnjzOU6oPaKTYuMUTEeplxNYNOgvZ2ice_70TBKPg2jN3JJ59bfkhuYh2aHEDWUMmtqI89Tk_LozNufBXWeHd22N4F7hI5Uc4sJjqE3AIj3eKRM3WnYO6P7BKqOoony4g/w153-h137/Logo%20Associaci%C3%B3%20Amics%20Manol%20i%20Palol.JPG" width="153" /></a></div><br /><b><br /></b></span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div></span><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><div style="text-align: justify;">Des de l'Associació d'AMIPS, s'ha proposat fer un estudi d'usos del Manol i el seu entorn, per fer compatibles l'aprofitament i la conservació.</div></span></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: large;">Per portar-ho a terme, necessitem la vostra col·laboració!</span></span></blockquote></blockquote><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: large;"> </span></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: large;">La idea és que, quan aneu a passejar per les seves vores, podeu contestar aquest formulari:</span></span></blockquote></blockquote><br /><p> <a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://forms.gle/EibS4TYr6kyGbpdf8&source=gmail&ust=1690279631891000&usg=AOvVaw2DuTVTyqjTVFybchEzTo9-" href="https://forms.gle/EibS4TYr6kyGbpdf8" style="background-color: white; color: #1155cc; text-align: justify;" target="_blank"><span style="font-family: verdana; font-size: large;">https://forms.gle/<wbr></wbr>EibS4TYr6kyGbpdf8</span></a></p><p><br /> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL-TKbV3zOQSGz-fydNUN16I6TjpTquIDmgkUmRqJwuKLKodQgonNi5C5eiwrkrI_7g_y3yLKhLopvC7m7mfyZdA7-1OmWgfREU3Z-8_iDPu8YbfJUjceUivOmezbUFlBjVpm2JZEIbxDCwLg2dZsQi-zQLdkqQS76a_EirGwmq5OHYmxdml-4BbR0B8o/s3889/Estudi%20Usos%20Manol.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><p></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: large;">El podeu omplir, cada vegada que visiteu el Manol. Es volen detectar abocadors, actes vandàlics, usos, flora, fauna, recollint també, les vostres opinions.</span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: large;">Entre tots/es ho podem aconseguir!!!</span></p></blockquote></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="text-align: justify;"><br /></p></blockquote></blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTN4Zj3gGzacWwY-0dQJ9YdqU4oealQdiFApz4iNpoj38OoccTmxctLl6nYz1wBvvNMPYg35hzNXufaeQTR3Fed9BufeBsW0ZF4rtcATQw11yNyVfn0WPZ6cB3NAd_wgzwCdp_XjjiiBy0EKIedF8T0OHz5JoyWHv2lMDDszv7uwVXidX-b41s6hHALZM/s4000/20230709_201800.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2250" data-original-width="4000" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTN4Zj3gGzacWwY-0dQJ9YdqU4oealQdiFApz4iNpoj38OoccTmxctLl6nYz1wBvvNMPYg35hzNXufaeQTR3Fed9BufeBsW0ZF4rtcATQw11yNyVfn0WPZ6cB3NAd_wgzwCdp_XjjiiBy0EKIedF8T0OHz5JoyWHv2lMDDszv7uwVXidX-b41s6hHALZM/w320-h179/20230709_201800.jpg" title="Cartell situat sota el pont de l'autopista" width="320" /></a></div><br /><p><br /></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquest és el cartell situat sota el pont de l'autopista, que ja ha patit un acte de vandalisme.</span></div></blockquote></blockquote><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoaJJG8qdtWB3PnauNTMrU_c7cEeGep5KsOZJMheSLtGaYM7hibYKKNXKFK3guSw4TG0WfuIRWSvnEiv69ecuN8EX24DaL5bgcMiMFh4IdjTZQpqOZhbvfhEvzaD18TkI2FWeaEJShOVXyasVuZJJEQfwl-xMgF4yI_Rdlo7XvX2MxiP04TvyEtmPll24/s800/FOTOFORUM.-9727.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoaJJG8qdtWB3PnauNTMrU_c7cEeGep5KsOZJMheSLtGaYM7hibYKKNXKFK3guSw4TG0WfuIRWSvnEiv69ecuN8EX24DaL5bgcMiMFh4IdjTZQpqOZhbvfhEvzaD18TkI2FWeaEJShOVXyasVuZJJEQfwl-xMgF4yI_Rdlo7XvX2MxiP04TvyEtmPll24/w320-h320/FOTOFORUM.-9727.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><span style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Calibri; font-size: 16px; font-weight: 700;"> </span></blockquote></blockquote><div style="text-align: left;"><span style="font-size: large;"> </span></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote></blockquote><div><div><br /></div></div><div><br /></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El Manol, amb les seves gorgues permanents, és una reserva de vida. Gaudi i conservació, el propòsit!</span></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div>Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-48226960590778405582023-08-28T02:29:00.003-07:002023-08-28T02:58:01.173-07:00EXCURSIÓ MATINAL: LA MUGA I LES ESCAULES, 3 DE SETEMBRE<div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQhEupJr7UIkLmAZeGuJtQqE4HYS4dGwOJXuRORKCTzdEAMWBWmN38_TjdklL3dLVjfLaVOZs-yyHOcXL9Ax8idsXDQhHNzq6Pgktj6CARPpmfR-8BExMmy3c-_77Nx2uWZB3MMKQ6E-Itg7UD4V3I-0z_fE9XQdy4CfIDJo1-iOm64BMtWk1eyNgrIQg/s1600/IMG-20230818-WA0001.jpg" style="display: block; padding: 1em 0px; text-align: center;"><img alt="" border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1131" height="600" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQhEupJr7UIkLmAZeGuJtQqE4HYS4dGwOJXuRORKCTzdEAMWBWmN38_TjdklL3dLVjfLaVOZs-yyHOcXL9Ax8idsXDQhHNzq6Pgktj6CARPpmfR-8BExMmy3c-_77Nx2uWZB3MMKQ6E-Itg7UD4V3I-0z_fE9XQdy4CfIDJo1-iOm64BMtWk1eyNgrIQg/s600/IMG-20230818-WA0001.jpg" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQhEupJr7UIkLmAZeGuJtQqE4HYS4dGwOJXuRORKCTzdEAMWBWmN38_TjdklL3dLVjfLaVOZs-yyHOcXL9Ax8idsXDQhHNzq6Pgktj6CARPpmfR-8BExMmy3c-_77Nx2uWZB3MMKQ6E-Itg7UD4V3I-0z_fE9XQdy4CfIDJo1-iOm64BMtWk1eyNgrIQg/s1600/IMG-20230818-WA0001.jpg" style="display: block; padding: 1em 0px; text-align: center;"><br /></a></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><h1 style="clear: both; text-align: left;">A Vilafant, ens trobarem davant de l'Ajuntament!<br /></h1></blockquote><div dir="ltr" style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-size: medium;">No cal inscripció. </span></div><div dir="ltr" style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-size: medium;">Per més informació WhatsApp: 647908945. </span></div><div dir="ltr" style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-size: medium;">Per canvis d'última hora, podeu consultar el nostre <span color="inherit" face="verdana, sans-serif" style="font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; font-variant-ligatures: inherit; font-weight: inherit; text-align: justify; white-space-collapse: preserve;">Instagram: amics_de_manol_i_palol</span></span></div><div dir="ltr" style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"></div><p> </p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><h1 style="clear: both; text-align: left;">Us hi esperem!!!</h1></blockquote>Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-80141507868752075502023-05-14T09:30:00.008-07:002023-05-14T09:34:29.996-07:00 No a la variant de Vilafant: ja podeu escoltar l'audio de la taula rodona<p> </p><h1 style="text-align: left;"><br /></h1><h1 style="text-align: left;">No a la variant de Vilafant: ja podeu escoltar l'audio de la taula rodona</h1><div><br /></div><div><br /></div><h2 style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8rZICm8IgdnLlxTQjowzEsQ6W4dmUjfm4oF4f8ah6L_lKovvS2ba8t3LY32DAM-vlKWtj2TbbTWl-IFfwedRO7ER3_oZzQMWAZwo4TsIxhzPmeG60djRFBR5PAyHUL4FR9OJ2QBTr0DqYtcUAd5htwve4Ro3Xx7mXul9h5LYzm2ykY6yoyTZ3-Zwh/s2560/20230513_195453.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="2560" height="253" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8rZICm8IgdnLlxTQjowzEsQ6W4dmUjfm4oF4f8ah6L_lKovvS2ba8t3LY32DAM-vlKWtj2TbbTWl-IFfwedRO7ER3_oZzQMWAZwo4TsIxhzPmeG60djRFBR5PAyHUL4FR9OJ2QBTr0DqYtcUAd5htwve4Ro3Xx7mXul9h5LYzm2ykY6yoyTZ3-Zwh/w417-h253/20230513_195453.jpg" title="Taula rodona del dissabte" width="417" /></a></div><p style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana; font-weight: normal;"><span style="font-size: medium;">La taula rodona del dissabte amb les opinions i arguments de la historiadora de l’art Mariona Seguranyes, del catedràtic José María Baldasano i de l’investigador Antonio Turiel, i dels assistents a la taula rodona moderada per Jordi Puig. La podeu escoltar a:</span></span><span style="font-family: verdana; font-weight: normal;"><span style="font-size: large;"> </span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana; font-size: large; font-weight: 400;">https://novariantvilafant.wordpress.com/2023/05/14/taula-rodona-13-de-maig/</span></p></h2><div><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicMVIXw28leirUaxM-0PMVjbt-XGA1QPz0hQt_YpSS2kzUv-Cnj0l0Mp9zF0dDm1RS0pdH9aZ1Lj8lykGr7wGYcN5VWnOBUIgttBIc6M6K3Z3CiVpIxLDYgWqVidihzxXucoEu3q1pNz3kbLcqpybc5z2I-jpCDdPAmY1_3dv41KduPz7n_K6M6uqh/s1600/IMG-20230514-WA0030.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="357" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicMVIXw28leirUaxM-0PMVjbt-XGA1QPz0hQt_YpSS2kzUv-Cnj0l0Mp9zF0dDm1RS0pdH9aZ1Lj8lykGr7wGYcN5VWnOBUIgttBIc6M6K3Z3CiVpIxLDYgWqVidihzxXucoEu3q1pNz3kbLcqpybc5z2I-jpCDdPAmY1_3dv41KduPz7n_K6M6uqh/w268-h357/IMG-20230514-WA0030.jpg" width="268" /></a></div></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">I el diumenge: caminada, llegida del manifest i actuació dels grallers de la colla gegantera "Els rajolers".</span></p></blockquote><p style="text-align: justify;"><br /></p><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG1a1K1mFBT0P0gqK6tO7rmj18UQJqBhUCEpoiqubEAqCO_MzWmWBzR2NEk-wESsPyXO43IA3yoCBqX71PrxYQA-cz52m_f9sxdjSRl365VoIZy4YUlkpglLgSyPc3qHO6kIEux6UNEd-api5DMFyuLd4O79V8MA0O48Ed5etRZW-9jY2UTgqUK386/s1280/IMG-20230514-WA0007.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1280" height="234" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG1a1K1mFBT0P0gqK6tO7rmj18UQJqBhUCEpoiqubEAqCO_MzWmWBzR2NEk-wESsPyXO43IA3yoCBqX71PrxYQA-cz52m_f9sxdjSRl365VoIZy4YUlkpglLgSyPc3qHO6kIEux6UNEd-api5DMFyuLd4O79V8MA0O48Ed5etRZW-9jY2UTgqUK386/w522-h234/IMG-20230514-WA0007.jpg" width="522" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFaB5FGYW9V1TNq1pCBvX-dm6Jr2gkVG54DYUL-54Zflc_rf7lAuiZW3OMw0fzRCU0AGbA9ceefrAEFS7DVPsL52Dum-xrLXnY1kS6VSGUiUgfUuV2SCSdXKYCcPM-wME-hiQT3MWpj76_EgwGglBGFlj7lrebhkScowUQmy5Wd9lK3gsx4aBulvof/s1600/IMG-20230514-WA0028.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1600" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFaB5FGYW9V1TNq1pCBvX-dm6Jr2gkVG54DYUL-54Zflc_rf7lAuiZW3OMw0fzRCU0AGbA9ceefrAEFS7DVPsL52Dum-xrLXnY1kS6VSGUiUgfUuV2SCSdXKYCcPM-wME-hiQT3MWpj76_EgwGglBGFlj7lrebhkScowUQmy5Wd9lK3gsx4aBulvof/w380-h190/IMG-20230514-WA0028.jpg" width="380" /></a></div><br /><div><br /></div><div></div>Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-31136153807094506002023-05-07T11:13:00.002-07:002023-05-07T11:14:27.075-07:00Vilafant en defensa del territori!<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaHVHz45V61NHL-gjiA_sbUJdeXQJ0wn666VTrHA7sF3UNi5DEG925KQ789lc-1-tXvcJXIip0JAvSEhkNnW2NAN9ZRs-In0nIDZdVg1xMX6vFZW4PHKMeFfgcP4rlLXsdiIYQifq15-qvpEsFnJg6lbA6BdsqCsxvr9B5NAP_YsttWiPm5dyGNlSp/s1600/IMG-20230422-WA0002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1131" height="742" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaHVHz45V61NHL-gjiA_sbUJdeXQJ0wn666VTrHA7sF3UNi5DEG925KQ789lc-1-tXvcJXIip0JAvSEhkNnW2NAN9ZRs-In0nIDZdVg1xMX6vFZW4PHKMeFfgcP4rlLXsdiIYQifq15-qvpEsFnJg6lbA6BdsqCsxvr9B5NAP_YsttWiPm5dyGNlSp/w524-h742/IMG-20230422-WA0002.jpg" width="524" /></a></div><br /> <p></p>Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-44194547648711672902023-04-05T23:38:00.005-07:002023-04-05T23:40:43.686-07:00Assemblea AMIPS - 21 d'abril de 2023<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGTDcKgm3gHSajJqRPahFnytuHY_xgq9BIacdQUa6_QRnEbLbAfVlOGpnJG-Ylei5JB1lcKILHSztoT1jgFccQOXmJBVEKmekvZTfBOApEDSrj8QQoQ2s89gq-3uLg53fErOzQbhff73aPjZzBl5IIyoZskUqEY9HFxilTIOVuhwVArhJxZg2e8x77/s1178/Assemblea%20AMIPS%2023.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1178" data-original-width="720" height="1152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGTDcKgm3gHSajJqRPahFnytuHY_xgq9BIacdQUa6_QRnEbLbAfVlOGpnJG-Ylei5JB1lcKILHSztoT1jgFccQOXmJBVEKmekvZTfBOApEDSrj8QQoQ2s89gq-3uLg53fErOzQbhff73aPjZzBl5IIyoZskUqEY9HFxilTIOVuhwVArhJxZg2e8x77/w709-h1152/Assemblea%20AMIPS%2023.jpg" width="709" /></a></div><br /> <p></p>Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-67009117534634899352023-04-03T10:27:00.004-07:002023-04-03T10:28:19.095-07:00NETEJA DEL MANOL I ENTORN -6 DE MAIG (Let's clean up EUROPE!)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUZrHOKUehlj4nibMrMBOvkHnqU1zM8JqIIBVjlPxKTtHGDja8fjGS-ZkGG4aqgKDboP5HozLMxKkyjrdKFPP--Ift2v7VnrQYWQ--yGA6NL55rs39d1wAMXGpf8AUGc-eoiHhHg21Y318MkFNLxLNJa8Dml4sWyKf7CnvrfyXqPT_QASZzhdkniYp/s1011/Neteja%2023.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1011" data-original-width="716" height="901" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUZrHOKUehlj4nibMrMBOvkHnqU1zM8JqIIBVjlPxKTtHGDja8fjGS-ZkGG4aqgKDboP5HozLMxKkyjrdKFPP--Ift2v7VnrQYWQ--yGA6NL55rs39d1wAMXGpf8AUGc-eoiHhHg21Y318MkFNLxLNJa8Dml4sWyKf7CnvrfyXqPT_QASZzhdkniYp/w639-h901/Neteja%2023.jpg" width="639" /></a></div><br /><p></p>Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-85068686357218629552023-03-27T06:35:00.005-07:002023-03-27T06:41:18.752-07:00SORTIDA MATINAL : AL PAÍS DE L'ESPARVER CENDRÓS - 22 D'ABRIL<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZlCPL8WlxUmf7wknrvBsuxfbeWQ5TLPSgE9vSJNBqWz9cKlgA_dUSwj35Y-HoEkAm22TjWSVxxC4BrhV6UaprEAwRNCEsVNgv5xOyrrALsEjhjE4gBR8GRh0_Q0jQe0GVIVsLvEvwlEqrLsfdjnUj9FuaQOFPUxutlF8VEHBHNQAot2TMeYIjn8KQ/s1009/IMG-20230319-WA0016.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1009" data-original-width="718" height="911" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZlCPL8WlxUmf7wknrvBsuxfbeWQ5TLPSgE9vSJNBqWz9cKlgA_dUSwj35Y-HoEkAm22TjWSVxxC4BrhV6UaprEAwRNCEsVNgv5xOyrrALsEjhjE4gBR8GRh0_Q0jQe0GVIVsLvEvwlEqrLsfdjnUj9FuaQOFPUxutlF8VEHBHNQAot2TMeYIjn8KQ/w648-h911/IMG-20230319-WA0016.jpg" width="648" /></a></div><br /><p></p>Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-47769927983654538582022-10-13T09:14:00.005-07:002022-10-13T09:15:37.100-07:00SORTIDA MATINAL A LA TOSSA D'ESPINAU "On neix el riu Manol" - 23 d'octubre<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2YWn-v6SJCUYnZ5pnxeYZtg7Z7riEltk4nUVWLPqCFnhLJ_pYjZa57gKvs3hhfXwewDfe1TajkgjPhbiRmrZ-KmLhIBsQAUuKCPNf5I3h28GQ21FORolIp5Xd1X5gapQClRYqDlYaafypVuJpdnj9ySYvtgyh8ejtxvNcmOYmnbA8jAI7MxArzThK/s1036/Screenshot_20221010-172735_Office.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1036" data-original-width="720" height="821" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2YWn-v6SJCUYnZ5pnxeYZtg7Z7riEltk4nUVWLPqCFnhLJ_pYjZa57gKvs3hhfXwewDfe1TajkgjPhbiRmrZ-KmLhIBsQAUuKCPNf5I3h28GQ21FORolIp5Xd1X5gapQClRYqDlYaafypVuJpdnj9ySYvtgyh8ejtxvNcmOYmnbA8jAI7MxArzThK/w570-h821/Screenshot_20221010-172735_Office.jpg" width="570" /></a></div><br /> <p></p>Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-23438018336208261422022-09-09T17:02:00.000-07:002022-10-13T09:15:54.630-07:00FESTA DEL MANOL (25è APLEC) - 9 D'OCTUBRE DE 2022<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMQ5G1K7EsucXGXrHs5uw1O-ihwVlepNBm26EtsPbQ33Egkbi-NDGIjCfrnWTQq9bmCEy0ZAVDt41Sg3sK9sIKS5Z9rx4x-XRdLoXzi9J9buudLwXyY-nUCQgkHsl3JSUB4mHHilDsKcZN_-1TlvC3Kb9kD4Dr6UO-tB4h3Tw5BlHFdDvzlCHasfJY/s976/Festa%20del%20Manol,%2025%C3%A8%20APLEC%20(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="976" data-original-width="720" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMQ5G1K7EsucXGXrHs5uw1O-ihwVlepNBm26EtsPbQ33Egkbi-NDGIjCfrnWTQq9bmCEy0ZAVDt41Sg3sK9sIKS5Z9rx4x-XRdLoXzi9J9buudLwXyY-nUCQgkHsl3JSUB4mHHilDsKcZN_-1TlvC3Kb9kD4Dr6UO-tB4h3Tw5BlHFdDvzlCHasfJY/w472-h640/Festa%20del%20Manol,%2025%C3%A8%20APLEC%20(1).jpg" width="472" /></a></div><br /><p></p>Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-48399818566485661072022-07-01T05:38:00.007-07:002022-07-01T05:44:46.895-07:00La Llegenda del Manol - Llegendes del Manol V<p><span style="font-size: medium;">Gràcies al FESTIVALDÒRIA 2021 i el seu concurs de llegendes, el riu compta amb una nova història que us convidem a llegir:</span></p><p style="text-align: center;"><b><span style="font-size: medium;">La Llegenda del Manol</span></b></p><p>Fa molt de temps, quan Palol Sabaldòria encara no tenia aquest nom, hi vivia una família de tres generacions: àvies, pares, mares i fills, cosins i cosines, tietes i nebots, en tres cases molt juntetes, a la vora del Manol. El riu, llavors, era molt més cabalós, portava aigua tot l’any, i les seves ribes eren riques en arbres vells, joncars, canyissars, que sustentaven una abundant població d’ocells de ribera, merles, bernats pescaires, blauets i moltes classes d’ànecs. </p><p><br /></p><p>A l’estiu, els cosins i cosines anaven a pescar al riu, carpes, truites, crancs, i anguiles. De tant en tant, veien alguna llúdriga que s’amagava ràpidament en sentir-los.</p><p><br /></p><p>La família cultivava un hort a la vora de les cases, i els pares i tiets anaven a fer feines al camp o als pobles del costat, i les mares i tietes tenien cura de les cases, de la mainada, de l’hort. Feien el dinar i rentaven la roba. Anaven a buscar llenya i amb les cendres de la llar feien sabó. Munyien les cabres i feien formatge. Vivien tots en pau amb la natura que els envoltava, i la natura era amable amb ells.</p><p><br /></p><p>Un dia, la filla mitjana va anar a rentar la roba al riu. Baixava fins la riba i caminava pel sender del costat, aigües amunt, fins una gorga formada per una raconada de la llera, molt fonda. A l’estiu, li agradava banyar-se allà amb els germans i cosins. Es podien llençar des de la timba. A l’hivern, en la mateixa raconada es formava una petita platja que li permetia ficar la roba a l’aigua sense mullar-se gaire. </p><p><br /></p><p>Aquell dia de finals d’estiu, volia banyar-se abans de rentar la roba, o potser al mateix temps. Va apropar-se a l’aigua i va mirar el seu reflex a la quieta superfície de la gorga. Els peixos que hi nedaven es van espantar i van marxar d’una revolada, provocant ones a la superfície de l’aigua, que van esborrar el seu reflex.</p><p><br /></p><p>Quan l’aigua s’aquietà, li va semblar que veia unes dones al fons de l’aigua, que li indicaven alguna cosa que no va saber interpretar. Eren dones d’aigua, segur. La seva àvia, durant les llargues tardes d’hivern vora el foc, els explicava històries sobre aquestes fades aquàtiques, que vivien al Manol i ja els havia advertit, en moltes ocasions, que les dones d’aigua no portaven bones notícies, ans al contrari, presagiaven desgràcies.</p><p><br /></p><p>Tot seguit, les dones d’aigua van desaparèixer i el nivell del riu va començar a minvar. Minvava i minvava i el riu es quedava sense aigua. La jove assistia a l’esdeveniment amb ulls incrèduls i la boca badada, mentre veia com els peixos panteixaven, les tortugues quedaven a la vista i, al seu voltant, els ocells callaven de cop.</p><p>De sobte, enmig del silenci, va sentir remor de cavalls i armadures, i, tot seguit, els crits de la mare i de la gent de la seva família. Va deixar la roba allà mateix, i va córrer cap a casa.</p><p><br /></p><p>En arribar, només va trobar mort i desolació. Uns cavallers negres marxaven galopant fent crits estridents envoltats d’un núvol de pols. Hi havia foc al paller i a les teulades de les tres cases. Els malfactors s’endugueren el menjar i el que no es van emportar, ho van destruir. La mare, les tietes, els cosins i cosines jeien per terra, en postures estranyes, sense vida.</p><p><br /></p><p>La noia es va posar tant trista que va tornar al riu a consolar-se. Va plorar i plorar, i les seves llàgrimes queien a la llera seca del Manol, alimentant el cabal del riu, que va començar a créixer. Va plorar tant, que el Manol es va desbordar. Les aigües baixaven amb fúria, emportant-se troncs i pedres per davant.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTXGw8sK8-thfHIrpLzxAqZa4nuj2P-0vdivL9KD8lfWE1F5VFahtiifK4Km0QUYo5LKaQG6fLOrM00a7JPn-M6OAjiedI2XCeQT-Pbrdyt-V9au6rirHlcHYm5PiCxbEUOQ-_fbx5cY3KZoauzly30FztEb0IH5cYYRgeHcC1Bv6iX4UC7a3Oe9ga/s852/manolada.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="584" data-original-width="852" height="274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTXGw8sK8-thfHIrpLzxAqZa4nuj2P-0vdivL9KD8lfWE1F5VFahtiifK4Km0QUYo5LKaQG6fLOrM00a7JPn-M6OAjiedI2XCeQT-Pbrdyt-V9au6rirHlcHYm5PiCxbEUOQ-_fbx5cY3KZoauzly30FztEb0IH5cYYRgeHcC1Bv6iX4UC7a3Oe9ga/w400-h274/manolada.jpg" width="400" /></a></div><p></p><p>Els lladres facinerosos, que s’havien aturat a abeurar les cavalcadures al riu, no van poder escapar de la Manolada, i les aigües enfadades se’ls van emportar. Diuen les males llengües que van aparèixer, cavalls i cavallers, ofegats, als aiguamolls de Castelló d’Empúries.</p><p><br /></p><p>A partir de llavors, el Manol recorda aquest fet llunyà cada any, i les seves aigües desapareixen a finals d’estiu i tornen amb fúria a la tardor.</p><div>Per Alicia Herrera<br /></div>Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-14431798498759554602022-04-16T14:32:00.005-07:002022-04-16T14:32:42.831-07:00NETEJA DEL MANOL I ENTORN -7 DE MAIG (Let's clean up EUROPE!)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyjBYiKnXLyyrqE1nQZRohgS-STGsMKVCm4xtMk_sN4UM2PA8-6WMex5Lg0KVr27PKLqFZUMdTtrndR_x-002kslp-h7iUM8h9UGkvy6p5zBd214rzvwxXyA_DZ7jZU70yvAomajPYO52hPkLPVuMkgT18azWlHNfcq9VKs_iMan_k3pEp4HX1dQud/s1055/Neteja%20Manol%2022%20vilafant.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1055" data-original-width="720" height="726" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyjBYiKnXLyyrqE1nQZRohgS-STGsMKVCm4xtMk_sN4UM2PA8-6WMex5Lg0KVr27PKLqFZUMdTtrndR_x-002kslp-h7iUM8h9UGkvy6p5zBd214rzvwxXyA_DZ7jZU70yvAomajPYO52hPkLPVuMkgT18azWlHNfcq9VKs_iMan_k3pEp4HX1dQud/w496-h726/Neteja%20Manol%2022%20vilafant.jpg" width="496" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p></p>Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-4249716222546172042022-04-07T13:58:00.001-07:002022-04-07T14:02:28.511-07:00Caminada 17 d'abril: la Timba de Lladó<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFTiAbNyrCFiKA5V0MTxcYpC50pMvjWYwIR8boIP9L_YT7J739Y3Z4cFgwCk57zCd1UrpigDezga0dxUcpsesFrZQAEwSN4fOpX-dmE83sDGBtPJVi_OZlvI9LNvaz6Yx-pQB5JfYpTQEHgimNrEciN-clP4FRWVZBQgsDSQ87CrifJnERMObUt4r4/s2000/Caminada%2017%20d'abril%20Llado.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2000" data-original-width="1414" height="777" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFTiAbNyrCFiKA5V0MTxcYpC50pMvjWYwIR8boIP9L_YT7J739Y3Z4cFgwCk57zCd1UrpigDezga0dxUcpsesFrZQAEwSN4fOpX-dmE83sDGBtPJVi_OZlvI9LNvaz6Yx-pQB5JfYpTQEHgimNrEciN-clP4FRWVZBQgsDSQ87CrifJnERMObUt4r4/w549-h777/Caminada%2017%20d'abril%20Llado.png" width="549" /></a></div><br /><p></p>Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-7107873245193889932021-09-23T12:05:00.002-07:002021-09-23T12:08:01.642-07:00FESTA DE MANOL (24è Aplec) - 3 d'octubre de 2021<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBcS5VvU2BSNiVgjTJmqSShygtyLzeUMPSehzKgTrBZC24spzj31nZVAwrwVRyykjsHp4hd1YexXsUae1CbP0KALqmESBHMCS8OcQ6lIT3nzrf2S5-V6WlwDKEcHTM8FgnqKisHB1BMvs/s2048/Aplec+24+fons+verd.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1448" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBcS5VvU2BSNiVgjTJmqSShygtyLzeUMPSehzKgTrBZC24spzj31nZVAwrwVRyykjsHp4hd1YexXsUae1CbP0KALqmESBHMCS8OcQ6lIT3nzrf2S5-V6WlwDKEcHTM8FgnqKisHB1BMvs/w453-h640/Aplec+24+fons+verd.png" width="453" /></a></div><br /> <p></p>Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-14360174299656458902021-05-21T01:41:00.002-07:002021-05-21T01:41:10.363-07:00RENOVABLES SÍ, PERÒ NO PAS AIXÍ<p> <span style="font-size: medium;">Amics del Manol i Palol Sabaldòria és una entitat adherida a:</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBsXxH1gvnhMsbvS3rxXHLbvNqyrbUss90CSQGDmkdbyeWOO0DW2whXJ1DnKnaEkrE_AcBmxBRnmrOGVQLcIGrafLMaiUnzlTS8GUeTf8XM5EsaWHnmLsS7HdJ2jDR3zw5PhsDTOKiXkY/s908/renovables+si+per%25C3%25B2+no+aix%25C3%25AD.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="908" data-original-width="627" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBsXxH1gvnhMsbvS3rxXHLbvNqyrbUss90CSQGDmkdbyeWOO0DW2whXJ1DnKnaEkrE_AcBmxBRnmrOGVQLcIGrafLMaiUnzlTS8GUeTf8XM5EsaWHnmLsS7HdJ2jDR3zw5PhsDTOKiXkY/w442-h640/renovables+si+per%25C3%25B2+no+aix%25C3%25AD.png" width="442" /></a></div><br /><p><br /></p>Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-7623798419234067932021-04-25T11:39:00.002-07:002021-04-25T11:39:21.122-07:00LET'S CLEAN UP EUROPE! 8 DE MAIG A LES 9:30h<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_YSCvnbjgNkhMBGb_r6DJckrK-io2ZfGKgXyqOcnIZZkEqnHMiLxOYFfv5tJ45e4tyCo8602fJbAZxBw8IjJOFmYoiCBtkIlVIxuL8_VLbGPavvm6gJ-Nbbn5z8yJK1Xoc4qb0cRKbVE/s1600/Neteja+Manol+21.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1128" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_YSCvnbjgNkhMBGb_r6DJckrK-io2ZfGKgXyqOcnIZZkEqnHMiLxOYFfv5tJ45e4tyCo8602fJbAZxBw8IjJOFmYoiCBtkIlVIxuL8_VLbGPavvm6gJ-Nbbn5z8yJK1Xoc4qb0cRKbVE/w451-h640/Neteja+Manol+21.jpg" width="451" /></a></div><br /><p></p>Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-25574360400069255272021-03-16T12:02:00.005-07:002021-03-16T12:22:38.803-07:00FOTO GUANYADORA DEL CONCURS D'INSTAGRAM "EL MANOL D'HIVERN"<div><br /></div><div><br /></div><h1 style="text-align: left;">Us presentem la fotografia que va guanyar el concurs:</h1><div><br /></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr5ECAEEhH3DElvi4MOUXvlpRpgrOnrO4zI2p4p6RQVrGb2Vp4BBzWeUY6lLQIPy0NicR0MlHhfMPF2YYxDlknn1DdwdUoyeIRwUugFvbAcBbz6ZZNKXuHLpIpMtgK04vztojtkjs5mo8/s2048/premi+instagram.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1962" data-original-width="2048" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr5ECAEEhH3DElvi4MOUXvlpRpgrOnrO4zI2p4p6RQVrGb2Vp4BBzWeUY6lLQIPy0NicR0MlHhfMPF2YYxDlknn1DdwdUoyeIRwUugFvbAcBbz6ZZNKXuHLpIpMtgK04vztojtkjs5mo8/w640-h640/premi+instagram.jpg" width="640" /></a></div><br /><div><br /></div><h3 style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><b><span style="line-height: 115%;">El jurat va valorar </span></b><span style="line-height: 115%;">l'originalitat<b> buscada</b> a través de les formes de <b>la natura i els reflexos, la bona
exposició, la </b>il·luminació i <b>el </b>bon
ús dels contrastos .<br /></span><br />Enhorabona al seu autor, Albert Orriols Cabané.<br />Moltes gràcies a tots els participants per la qualitat de les obres!</span></h3>Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-54978973754431009432021-02-03T11:28:00.000-08:002021-02-03T11:28:28.179-08:00CONCURS DE FOTOGRAFIA INSTAGRAM : "EL MANOL D'HIVERN"<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiD6SDp8Db7vUkQkD1ZBqWEK_e7lA_fmzivHyKXnUHFKXjIHb7IHuzQTgIg0_N8fOXTyoqvw7qFAjDPRj34jpUZAwb7iDFuT-LQmFiNez2TujU_TOuNbmcC0eoxfNrWkkY2chfWR-iKh4/s909/Concurs+de+instagram+hivern+21.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="909" data-original-width="656" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiD6SDp8Db7vUkQkD1ZBqWEK_e7lA_fmzivHyKXnUHFKXjIHb7IHuzQTgIg0_N8fOXTyoqvw7qFAjDPRj34jpUZAwb7iDFuT-LQmFiNez2TujU_TOuNbmcC0eoxfNrWkkY2chfWR-iKh4/s16000/Concurs+de+instagram+hivern+21.jpg" /></a></div><br /><p></p>Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-90215034650352808922020-11-07T04:16:00.006-08:002020-11-07T06:19:14.191-08:00Somnis - Llegendes del Manol IV<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: courier;"><b><span style="font-size: large;">SOMNIS</span></b></span><span style="font-family: courier; font-size: large;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLB400QA2bKLuk3zGVlEDGtaBW679akxd7XQlBNHNSh6DjzwgUXguQRudj-6XYIFv9rPd2cX4GV-ftxWqPeJCoBv5v-KD2IZyXbMSCPDnzDnKjbTg9qKcF4Qhnk7jLMJz-I56kJPBnzGY/s4239/riba+dreta+manol+.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2786" data-original-width="4239" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLB400QA2bKLuk3zGVlEDGtaBW679akxd7XQlBNHNSh6DjzwgUXguQRudj-6XYIFv9rPd2cX4GV-ftxWqPeJCoBv5v-KD2IZyXbMSCPDnzDnKjbTg9qKcF4Qhnk7jLMJz-I56kJPBnzGY/w400-h263/riba+dreta+manol+.jpg" width="400" /></a></span></div><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Amb
els ulls mig clucs intentava tornar a la realitat. Feia un esforç per recordar
el que havia viscut durant les últimes hores; tanmateix, sense obtenir-ne
resultat. Se sentia cansada i nerviosa. Es va adonar que estava agafada
fortament als llençols i, de sobte, quan ja es donava per vençuda, li va venir.
Com una estrella fugaç que sempre passa en el moment més inesperat. Va entendre
el seu malestar, la seva angoixa. Certament, no havia estat una nit agradable.
Havia somiat en una mort, en un assassinat... Ella n’era la culpable? No ho
recordava a la perfecció. Tan sols li apareixen imatges borroses a la ment, que
li desfiguraven la claredat del que havia resultat ser foscor... del que havia
resultat ser llargs rius de llàgrimes...<span style="mso-spacerun: yes;">
</span><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Va
decidir treure’s aquelles imatges del cap i viure el que encara podia ser un
bon dia. Era diumenge. El seu únic dia lliure de la setmana. L’únic que creia
important, ja que no estava sotmesa a ordres ni a obligacions. Simplement, feia
el que li agradava. Acostumava a anar a passejar pel centre de Figueres, o al
cinema amb alguna amiga. Però aquell dia se sentia diferent... Va decidir no
trucar a cap amiga i sortir tota sola per Vilafant... Tenia ganes de pensar...
Va arribar-se fins al Parc del Manol. No tenia per costum anar-hi, però, en els
dies de confusió, trencava la rutina. Li agradava recordar les tardes al costat
de la seva àvia, la qual, allí, sempre recitava algun dels seus contes. S’havia
passat llargues hores escoltant-la mentre contemplava la bella fesomia del
paisatge i gaudia de la tranquil·litat que aquest els oferia. De seguida es va
adonar que aquella primavera no seria com les altres... Alguns arbres havien
començat a florir, però amb una certa por i inseguretat. Els va intuir una mort
en vida... Les primeres pluges de la primavera s’havien retardat i al seu
voltant tot era sec i malenconiós. Com si aquells arbres s’haguessin de
conformar a viure sense les seves principals necessitats. Malauradament, creia
que cada vegada hi estaven més acostumats. Ningú els respectava. Ni a ells ni
el seu entorn, ni els seus pocs habitants, que cada dia eren menys... El riu
era brut, l’aigua no circulava, com una persona sense sang a les venes que no
té força ni ganes de viure... Era tot tan trist... Si ho hagués sabut quan hi
anava amb la seva àvia, ho hauria aprofitat més. Llavors, aquell entorn encara
era net i agradable. Hauria aprofundit més en tot el que la seva àvia li havia
ensenyat. Però tot just ara se n’adonava... quan ja era massa tard. Ara era
quan començava a comprendre l’estimació que la seva àvia tenia per tot aquell
paisatge... Tan sols ara compartia aquells sentiments de goig i admiració amb
la que havia estat la seva mestra i alhora la seva gran amiga... <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Va
decidir caminar fins a la gorga blava. Era on més li agradava anar quan encara
era una nena... Recordava que li agradava travessar el riu trepitjant aquelles
quatre pedres que ara s’havien convertit en una passera de fusta. Recorda que,
un cop a l’altra banda, tornava a travessar una i una altra vegada aquella
aigua que llavors encara era vida... Fins que l’esgotament li deia prou i
corria sota les alzines que enfosquien el seu rostre i també el de la seva
àvia, la qual ja feia estona que reposava sota aquella gran i agradable ombra.
Llavors s’asseia damunt la seva falda i li demanava que li expliqués algun
conte. Que fos inventat... I que, sobretot, acabés bé, amb un final feliç...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Ara,
sola, sota les mateixes alzines, sota la mateixa ombra... s’adonava que la vida
no és cap conte, i que tampoc no sol acabar mai bé. S’adonava de la tristesa
d’aquesta i de la seva pròpia ignorància fins aquell moment. Contemplava altra
vegada el seu voltant... Era tot tan brut... Deixalles amuntegades unes sobre
les altres feien que aquell panorama perdés la seva dolçor i la seva
forma.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Pensava que si la seva àvia veiés
tot allò ploraria. Potser aquelles llàgrimes serien la solució... Donarien
sentit a la vida... Omplirien altra vegada el riu, alimentarien els arbres i
les plantes, i aquests alimentarien els pocs animals que quedaven i els que ja
no hi eren també...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Estava
nerviosa. Enmig d’aquests pensaments s’hi havien difós altra vegada aquelles
imatges borroses d’aquell estrany somni... No les havia pogut oblidar, però
tampoc les havia pogut acabar d’entendre ni recordar-les amb detalls... No va
poder aguantar més aquella situació. El seu nerviosisme la va vèncer i va fer
el que el seu cos ja feia estona que desitjava, de forma contradictòria amb la
seva ment... Va obrir la bossa i en va treure un paquet de cigarretes. Aquell
que guardava per alguna situació de desesperació com la que se li estava
presentant. En va treure una, inquieta, i se la va posar als llavis sense
aturar-se a mirar-la. Va agafar l’encenedor i va fer aquell gest en contra de la
seva pròpia raó. Comprenia que amb aquella primera xuclada donava fi a dues
setmanes durant les quals havia aconseguit vèncer el vici... <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">La
cigarreta la va tranquil·litzar una mica, però no li va aclarir les idees.
Tampoc li va calmar aquell neguit incomprensible que li rondava pel cos des que
s’havia despertat... Se sentia tan estranya... Estava cansada; va pensar que no
havia estat una bona idea anar fins allà. Creia que no l’havia calmat gens...
Va decidir acabar de fumar i anar-se’n a casa. A dormir i deixar aquell dia tan
estrany enrere... Deixar que formés part del passat... <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">No
va ser ben bé fins al migdia que va comprendre aquell malestar. Quan, des de la
seva habitació, disposada a dormir, ho va sentir... Es va aixecar ràpidament
del llit amb la intenció de mirar per la finestra. Aquells sons de sirena
estridents van ser acompanyats per unes imatges impactants. Ja ho havia vist
abans... Allò que ara veia amb una important claredat era el que havia somiat
aquella darrera nit... Aquell era l’assassinat... Aquella era l’angoixa... Un
ambient nerviós i poruc regnava en aquells moments al Parc del Manol. Ella s’ho
mirava tot des de la finestra, sense atrevir-se a fer cap gest per tal de
canviar aquell futur que, malauradament, era ja previsible. Plorava, mentre deixava
que la resta actués, mentre deixava que el món continués girant sense cap
intervenció seva. Deixava que les flames continuessin cremant... Que els
milions d’éssers vius anessin abandonant aquell món de forma progressiva.
Sofrint, o bé ràpidament, sense adonar-se ben bé del que passava. Deixava que
els milers de famílies d’animals desapareguessin contínuament sense poder-se
acomiadar de res ni de ningú... Els seguien milers d’arbres que havien marcat
un passat. De ben segur que moltes parelles se n’havien fet un de seu. Era el
seu refugi, el seu amagatall... O, simplement, el seu arbre... I sota la seva
ombra havien après molts dels secrets de la vida que no es poden aprendre a
l’escola. Secrets imprescindibles i que només junts podien assimilar. S’havien
après a estimar i a desitjar-se i a conèixer-se... I tan sols tenien un únic
testimoni que ara desapareixia sense avisar i sense ser avisat, sota aquelles
flames de les quals només ella coneixia la causa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p><o:p style="text-align: left;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p><span style="font-family: courier; font-size: large;">Amb
els ulls mig clucs intentava tornar a la realitat. Feia un esforç per recordar
el que havia viscut durant les últimes hores; tanmateix, sense obtenir-ne
resultat. Se sentia cansada i nerviosa. Es va adonar que estava agafada
fortament als llençols i, de sobte, quan ja es donava per vençuda, li va venir.
Com una estrella fugaç que sempre passa en el moment més inesperat. Va
recordar-ho tot amb la més nítida i impecable perfecció: la cigarreta, les
flames... Va aixecar-se ràpidament del llit. Va mirar per la finestra i va
respirar profundament després de comprovar que uns metres enllà hi tenia un
paratge totalment verd. Va obrir la finestra de bat a bat. El bell cant de les
orenetes tan sols era pertorbat pel rutinari soroll de l’autopista. Sense
sirenes, ni crits que haguessin decidit afegir-se a formar part d’aquella cançó
que tants anys feia que existia... Que tants anys feia que formava part del seu
món i que no era fins que hi parava realment atenció quan s’adonava que seguia
dringant.</span><span style="font-family: courier; font-size: large;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Des
de la finestra, però, va reflexionar. Tot havia estat un somni. Tanmateix,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>havia estat d’allò més real... Podia haver
estat del tot cert. Es va adonar que per una simple cigarreta mal apagada pot
morir un bosc sencer, poden morir milions de famílies d’éssers vius que, pel
sol fet de ser-ho, tenen el dret a la vida... Poden deixar de respirar milions
d’animals indefensos, però qui sap si amb sentiments amagats al fons d’un cor
que ha bategat durant tota una vida... Que els ha acompanyat, de ben segur, en
les aventures més inesperades. Tot havia estat un somni, però, qui podia
assegurar el demà a tots aquells animals? Qui els podia protegir d’aquell món
boig i incomprensible? Estava convençuda que, desgraciadament, poca gent estava
disposada a fer res. Ho havien demostrat en els seus actes. Eren pocs els
humans que els havien demostrat una mínima estimació. Dia rere dia. Sense
embrutir-los l’entorn, sense fer-los mal. Simplement, respectant-los. I
deixant-los viure amb el poc que necessitaven. Tan sols un ambient mínimament
acceptable i acollidor. Era la seva casa, l’únic que tenien, i a ningú li
agrada que li embrutin. Tenien el goig de compartir-la i això feia encara més
gran el motiu pel qual s’havia de venerar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPc7wUPnpaKFizj8TuHniXZktZiTV-Q9dlICgDgLqam7llFXzuTnkR_VO10-iwrYpSpkJ_I6CrXSiZZj96OBPE6ND3NYB-J-JC7k09HzOdN7JZoRzX08Ag512uFCeQGmLyZrFTfiXUSKg/s5184/riba+dreta+manol+1.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2920" data-original-width="5184" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPc7wUPnpaKFizj8TuHniXZktZiTV-Q9dlICgDgLqam7llFXzuTnkR_VO10-iwrYpSpkJ_I6CrXSiZZj96OBPE6ND3NYB-J-JC7k09HzOdN7JZoRzX08Ag512uFCeQGmLyZrFTfiXUSKg/w400-h225/riba+dreta+manol+1.JPG" width="400" /></a></div><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><div style="text-align: left;">Aquesta
vegada estava totalment convençuda d’estar desperta... Aquells pensaments eren
totalment reals. Estava disposada a difondre’ls, a compartir-los amb tothom.
Volia explicar el seu estrany somni, fer comprendre la realitat... Mesurar els
pocs espais verds que quedaven, i comptar els molts que encara podien
desaparèixer si ningú no hi posava de la seva part.</div> <o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">per Marta Palomeras<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> <br /></span></o:p></p>Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-45388193628354671382020-11-07T03:50:00.000-08:002020-11-07T04:19:34.264-08:00Oriol i Zina - Llegendes del Manol III<p> </p><p style="text-align: left;"><span style="text-align: center;"><span style="font-size: 16pt; font-weight: bold; line-height: 200%;"> </span><span style="font-weight: bold; line-height: 200%;"><span style="font-size: x-large;">ORIOL I ZINA</span></span></span></p><p style="text-align: left;"></p><div style="text-align: center;"><span style="font-size: 21.3333px;"><br /><b><br /></b></span></div><span style="text-align: center;"><span style="font-size: 16pt; font-weight: bold; line-height: 200%;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWlnS69MeO9h1s69_0JqpOI56nDWwb1AkYEO08GbByFiHjvLoZezMpLYZBpsQFHWCu33ab-oFK6wnyWV8K0qHF_dHg2f_cY8up-XVHNjJY027W58jNAXdBNBuQ3RPW5ryxl4WlONzjoQ4/s2048/fulles+d%2527alzina.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWlnS69MeO9h1s69_0JqpOI56nDWwb1AkYEO08GbByFiHjvLoZezMpLYZBpsQFHWCu33ab-oFK6wnyWV8K0qHF_dHg2f_cY8up-XVHNjJY027W58jNAXdBNBuQ3RPW5ryxl4WlONzjoQ4/s320/fulles+d%2527alzina.jpg" /></a></div><br /></span></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Aquell matí, s’havia aplegat molta gent a la font de
Can Massanet en motiu del II aplec del Manol i Palol Sabaldòria de Vilafant.
Quan varen arribar-hi hi devia haver unes cent seixanta persones. De primer, es
va quedar amb els seus pares, esperant la sortida, però finalment decidí de fer
una volta i saludar els que coneixia. Al cap de poc, s’inicià la sortida i
tothom es posà a caminar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">L’Albert
li proposà que anés amb ell, però no va voler. Tampoc volia anar darrera els
seus pares com un gosset, simplement volia anar al darrere i quedar-se sol.
Tanmateix, li fou impossible esperar que tota la gent passés, ja que estava cap
al mig. La gent l’empenyia encara que no ho fessin expressament, per tant pensà
que millor seria esperar l’oportunitat de poder-s’hi posar. Per sort, al cap de
molt poc, la gent s’aturà davant d’un número dels vint-i-nou que hi havien
escampats per tot el recorregut que farien fins a arribar a Palol Sabaldòria.
Cada número corresponia a un text que hi havia en un full que els havien
repartit abans de sortir. Aquell número era l’u.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Mentre
tothom llegia el text; que parlava de la font de Can Massanet, s’esmunyí entre
la gentada i va anar a parar just davant de la font. No volia haver anat a
parar allà, però no hi havia altre remei. Si volia anar al darrere, aquell era
un bon lloc per esperar que la gent passés. Així doncs, s’esperà assegut en un
“banc” de pedra que hi havia al costat de la font.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Quan
tota la gent va haver passat, s’aixecà. De cop i volta, però, alguna cosa el va
fer aturar. Acabava de sentir una veu fina i eixordadora, un crit, que
curiosament provenia de sota la seva sabata:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Ai!
No em trepitgis, au, ui, quin mal! Quan surti de sota del teu miserable
peu...veuràs!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Qui
és que diu això?- se sentí com un ridícul estúpid quan digué aquestes paraules.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Que
no ho veus que sóc jo?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Qui
ets tu?- estava fent un ridícul total.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Qui
vols que sigui! Una fulla d’alzina! I aixeca d’una vegada el teu peuot!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Ai
que em desmaio! Una fulla d’alzina m’està parlant!- pensà- Des de quan les
fulles parlen? Immediatament va retirar el peu, i en efecte, allà hi havia una
fulla d’alzina escridassant-lo:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Per
fi! És que no pensaves aixecar el peu?- li digué mentre s’espolsava amb un suau
gronxament cap<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>endavant i cap enrere.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Ps...s...sí.-
va aconseguir mormolar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Només
sí! Sí! Sí! Sí! I una fulla aquí morint-se! Et sembla bé? Gairebé m’has
aixafat!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Para
de sermonejar-me amb les teves històries!- xisclà ja empipat- A més, tu ets una
fulla i la teva funció és estar-te a l’arbre i no a terra cridant. I una última
cosa: tu ets una fulla d’alzina, per tant ets una fulla perenne! I les fulles
perennes no cauen!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-No
cauen, no cauen...! I tu què saps? Si he caigut de l’arbre ha sigut perquè un
cop de tramuntana a cent quilòmetres per hora em va fer caure abans d’ahir!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Prou!
Prou! Jo me’n vaig!- n’estava tip d’aquella fulla- Mira on són els altres! Ara
hauré de córrer si els vull atrapar! M’has fet perdre el temps! Adéu!- i més
fluixet digué- Quina experiència més amarga...!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Va
anar-se’n corrents sense mirar enrere i va atrapar els altres. Ja no tenia
ganes d’anar al darrere, aquell desig s’havia dissolt com el sucre en el cafè i
només notava el gust amarg d’aquella estranya experiència. “Amarg? Que potser
és amarg sentir una fulla parlar?”- pensà després- “Més aviat és un fet
extraordinari, però aquella fulla, cridava sens parar! No ho sé, per una banda
és un fet amarg i per l’altre no.”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Va
reunir-se amb l’Albert. Estava esbufegant. L’Albert li demanà:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-D’on
véns corrent? Que potser t’has trobat el dimoni?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Més
o menys, m’he trobat...- contestà, però abans de ficar-se de peus a la galleda
i dir que havia parlat amb una fulla que parlava, callà. No volia que l’Albert
se li’n rigués.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-T’has
trobat què?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Res,
res important. La pesada de la filla d’en Joan, aquella que té quatre anys,
saps? Doncs els seus pares no la deixaven venir i no sé com ha marxat de casa i
me l’he trobat a Can Massanet, abans de sortir. Per això, t’he dit que no volia
venir. Havia de dur-la a casa seva, els seus pares es posarien histèrics si
sabessin que la seva filleta ha anat pel Manol “sola”.- mentí, i se sorprengué
que la mentida li hagués sortit força bé- Content ara el senyoret?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Sí.
D’acord, entesos Oriol. Però no cal que em diguis senyoret!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">La
mentida funcionà. L’Albert no preguntà res més sobre el tema. Tots dos
romangueren callats fins que arribaren al quart número.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Com?
Ja som al número quatre!?- va exclamar l’Oriol.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Sí,
els altres ja els hem passat, mentre tu eres a dur la pesada de la Marta a casa
seva.- respongué l’Albert.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">L’Oriol
llegí el número cinc, més per instint que per voluntat. Quan aixecà el cap en
senyal que havia acabat de llegir el fragment, l’Albert li digué:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-T’hauries
de tallar el cabell. El tens molt llarg i se t’hi enganxen moltes porqueries.
Ara se t’hi ha enganxat una fulla.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Doncs
treu-me-la!- exclamà de cop. Un cop més pensà en aquella fulla d’alzina i temé
que fos la que tenia al cap- I a més, a mi si se m’enganxen porqueries al
cabell és el meu problema i si a mi m’agrada dur-lo llarg, l’hi duc. És que jo
em fico em tu perquè tens el cabell curt?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-No
cal que et posis així noi! Ara te la treus tu, la fulla.- l’Albert estava
visiblement ofès i empipat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">L’Oriol
es tragué la fulla, i, sense ni tan sols mirar-se-la, la llançà al terra i
marxà del costat de l’Albert. També s’havia ofès, per una banda estava enfadat
amb l’Albert, però per l’altra estava trist i avergonyit d’haver contestat
d’aquella manera. Era una cosa que li passava sovint. Finalment, es sentí
culpable i va anar a demanar-li disculpes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">L’Albert
estava ofès. Li havia dit allò del cabell en bones intencions i l’Oriol s’havia
posat com un histèric. De cop, però, es trobà l’Oriol al seu costat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Què
vols? No t’havies enfadat?- li demanà.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-M’havia
enfadat per una causa completament absurda, et demano perdó- li va dir l’Oriol.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Perdonat!
Amics?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-I
tant! Va, per celebrar que he reconegut la meva estúpida equivocació en només
cinc minuts, ens farem una foto plegats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-D’acord!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">L’Oriol,
juntament amb l’Albert, cercà el seu pare i li demanà que els fes una
fotografia. El disparador de la càmera va fer un “clic” i va disparar la foto
dels dos amics. Al mateix temps que la foto es disparava, l’Oriol sentí una veu
ja coneguda per ell, provinent de la seva jaqueta:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Ei,
quanta llum!- la veu, evidentment era la de la fulla.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Se
separà de l’Albert amb l’excusa que més enrere havia vist una branca que li
serviria de bastó i marxà. L’Albert, però, sabia que l’Oriol volia estar sol al
darrere i el deixà. Un cop lluny de l’Albert mirà cap a la seva butxaca i veié
la fulla, aquest cop però, contenta com unes castanyoles. El desig d’anar al
darrere li augmentà. Va pensar que si volia conèixer la fulla i el seu poder de
parlar, primer hauria d’excusar-se per la seva trepitjada involuntària.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Ei!
Ets tu! Quant temps! Perdona per haver-me comportat tan malament- digué amb to
amable.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-No
passa res, només m’has aixafat sense voler. A més tu no sabies que era a sota
ni que parlava- respongué la fulla, igualment amb to d’amabilitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Escolta,
com et dius. Jo em dic Oriol.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Jo
em dic Zina. Encantada, Oriol.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Igualment.
Per cert, com t’has ficat a la meva butxaca?- l’Oriol estava encuriosit i
alhora sorprès.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Ui!
És molt llarg d’explicar! Quan tu has marxat corrent de la font, recordes?
Doncs l’aire que has produït ha fet que m’elevés i m’he enganxat al teu cabell.
Llavors, aquell noi, t’ha dit que tenies una fulla al cap. No sé què ha passat,
no ho sentit, però després tu m’has agafat i m’has tirat al terra i te’n has
anat. Però, però...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Però
què? Segueix Zina!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-...L’Albert
ha tingut el temps suficient<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’agafar-me
i posar-me dins la butxaca del teu anorac, suposo que et volia fer una broma o
venjar-se, perquè semblava enfadat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Així,
gràcies a l’Albert, estem tu, una fulla, i, jo un noi parlant!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Exacte!
I ara digues-me: com és que hi ha tanta gent que està fent la ruta del Manol?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-És
que fan un aplec del Manol i Palol Sabaldòria i fem aquesta ruta fins arribar a
Palol.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Ah!
Aquesta ruta és fantàstica! No hi he anat mai però ha de ser fantàstica!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Doncs,
va anem! La gent ja és molt endavant. Sort que estan aturats allà. Si anem
ràpid hi arribarem abans que es tornin a posar en marxa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">L’Oriol
col·locà la fulla amb molt de compte dins la seva butxaca i arrencà a córrer.
Va arribar al punt: la gent començava a moure’s i estava a la distància
perfecta per no ser vist parlant amb la fulla. Quan tothom va haver passat el
número, que era el cinc, es va treure la fulla de la butxaca, s’aturà davant
del número, es tragué el tríptic informatiu de la butxaca i llegí el fragment
número cinc en veu alta perquè la fulla ho sentís:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Tot
el territori que s’estén aigües amunt, així com la gorga es coneixen amb el nom
de La Timba, possiblement a causa dels cingles que s’hi han format amb el pas
del temps.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Així
que això és La Timba? N’havia sentit a parlar. És un lloc horrible. Fa temps
s’hi estimbà un home. I a més és un abocador il·legal. Sento dir-t’ho, però els
humans sou uns bruts. Dieu que voleu evitar la contaminació de tot el món i ni
tan sols respecteu els pocs llocs verds que us queden més a prop!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Però
jo no hi llenço porqueria! Ni tan sols sabia que aquest lloc existís!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Tu
potser no, però molta gent sí. Em sap greu dir-te que us cregueu gent
civilitzada, quan en realitat no sabeu ni conviure amb la natura que us envolta
ni amb gent que és diferent a vosaltres. Però tornant a allò que deia...Encara
que la vegetació tapi la major part de la brutícia, allà dalt hi ha un
veritable niu de porqueria. Ningú; em refereixo a humans, vol admetre que allà
hi ha un abocador de deixalles il·legal. Hi va haver fa uns mesos una neteja
del Manol. La gent que hi va participar va fer una neteja,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per cert, una neteja perfecta! Però, aquest
punt, el de La Timba no el van netejar. Caldria molta més gent i...molts dies!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">L’Oriol
restà pensatiu durant uns moments, cohibit per l’explicació esgarrifosa però
real del greu problema del medi ambient de la fulla, i després digué:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Tan
greu és? Per què la gent no hi fa res?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-No
ho sé, això voldria saber jo.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Si
pogués, hi voldria fer alguna cosa, però no puc!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Sí
que pots, tu sol no, però si reuneixes una colla ben gran d’amics, podràs!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Sí!
Ho intentaré!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Així
m’agrada!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Va,
anem que ens estem distanciant una mica massa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">La
fulla s’endinsà en les profunditats de la confortable anorac de l’Oriol mentre
ell caminava poc a poquet i amb molt de compte per no relliscar en l’humit i
relliscós camí, situat al costat del Manol, seguint-ne el curs. Passaren,
sempre a dos metres lluny de la resta, per gorgues, plantacions de pollancres,
horts, esbarzers pels quals el camí hi passava pel mig i pel costat d’algun
saüc. S’aturaren al número quinze, igual com havien fet en els anteriors. En
aquest, però, la fulla hi parà una atenció impressionant i després digué:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Almenys
encara hi han ocells, carpes i teixons. No m’estranya, però. L’aigua és neta.
Si hagués estat bruta no n’hi quedaria cap, d’aquests animals.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Per
què ho dius?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Perquè
si mantenim neta l’aigua del riu, aquests animals podran viure aquí durant molt
temps. En canvi, si ara us dediqueu a tirar brossa al riu, en un futur pròxim
aquests animals es moririen i farien trencar un ecosistema.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-T’entenc.
Escolta, tu saps molt sobre el medi ambient, no?- digué l’Oriol mentre
començava a avançar. Aquest cop es col·locà la fulla a la mà- Ets molt sàvia,
Zina.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Sí,
però no et pensis, encara sóc molt joveneta. El vent m’ha fet caure de l’arbre
molt aviat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-I
al terra com vius? No és el mateix que viure a l’arbre. A l’arbre hi tens una
funció: recollir la llum per a la fotosíntesis i t’arriba l’aliment a través
dels “filaments” que tens. Però no ets a l’arbre, i per tan no tens aliment.
I...i...i...et moriràs aviat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-No
et pensis. L’aliment no és un problema. Un cop una fulla cau de l’arbre no
necessita menjar. I no moriré fins que no em converteixi en humus. I per això
queden uns quants mesos, potser anys. Encara estic molt verda.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">L’Oriol
es posar a riure de content perquè a la fulla encara li quedava força temps de
vida i també va riure per allò de “encara estic molt verda”. No sabia perquè,
ja que sabia que si una fulla cau al terra al cap d’un temps es torna marró.
Però li va fer gràcia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Escolta,
Oriol. -digué la fulla mentre passaven per sota uns lledoners on hi havia el
número vint-i-quatre- m’agradaria viure a la vora del Manol.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-I
per què no hi vius?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-No
puc...No podia! Sí que puc! Gràcies a tu!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Gràcies
a mi? -l’Oriol estava estranyat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Sí,
perquè tu, en certa manera, m’hi has dut. I, si us plau...em podràs deixar vora
la riba quan...ens haguem de dir adéu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">L’Oriol
es mirà la fulla amb expressió trista. Sabia que l’hora de dir-se adéu, el més
segur per sempre no tardaria en arribar. Els números s’anaren succeint:
vint-i-cinc, vint-i-sis,...fins al vint-i-nou. Després, Palol Sabaldòria seria
el centre d’atenció. Quan hi arribaren tothom estava escoltant un home que
explicava la història de les ruïnes que hi han: una església pre-romànica i un
tros de castell.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><br /><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsvV9AbL1JWhc8yOFJ_aw3TqWOODQmWC4Ct6x1GN9N45RF0VxY8tXlwfX7JbzOR0Jz928CALjqRUwjwCbxJI8inA-vZiKfKO1GYtmNE6WTm_uKE_xuYaEEA8bKURRku73ln7HIWjI1s20/s2048/DSCF3553.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsvV9AbL1JWhc8yOFJ_aw3TqWOODQmWC4Ct6x1GN9N45RF0VxY8tXlwfX7JbzOR0Jz928CALjqRUwjwCbxJI8inA-vZiKfKO1GYtmNE6WTm_uKE_xuYaEEA8bKURRku73ln7HIWjI1s20/w320-h240/DSCF3553.JPG" width="320" /></a></span></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">L’estona
passà: l’Oriol i la fulla tastaren les “pomes de relleno”, el plat típic de
Vilafant. També miraren els diferents logotips d’un concurs que hi havia
exposats, fulls que parlaven de les ruïnes de Palol i dels diferent estris que
s’hi han trobat i escoltaren sardanes. La fulla, que no havia sentit mai cap
sardana digué:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Quina
música tan alegre!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Alegre?
És molt repetitiva.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Sí,
però la trobo alegre. Què fan aquella gent d’allà?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Ballen
les sardanes. Vols que te’n ensenyi?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-De
debò? M’encantaria!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">L’Oriol
ensenyà a la fulla a ballar una sardana, cosa difícil per ella. I ell tampoc
era un expert, però se’n sortí prou bé:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Curts:
un, dos. No...així...Ho veus? Ara, molt bé. Llargs: un, dos, tres...Així, molt
bé. Saltironets: un, dos, tres...No...així...Tampoc...Ara, perfecte.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Cap
a tres quarts de dues, la gent anà marxant. Era hora de dir-se adéu. L’Oriol,
amb la fulla a la mà, s’acostà lentament, vora uns canyissars, on també hi
havia una alzina, cosa que trobà molt estranya.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Aquí?-
preguntà.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Sí,
m’agrada: és vora el riu i sota una alzina -digué Zina.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Va
deixar la Zina poc a poc al terra i s’assegué al seu costat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-No
t’oblidaré mai- digué- Ets la fulla més meravellosa del món.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Jo
tampoc t’oblidaré. No sé com et puc agrair el que has fet per mi.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-No
ha estat res- respongué mentre amb el dit índex “amanyaga” suaument la punta de
la fulla.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Espero
que ens tornem a veure.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-No
ho sé. Potser sí. Adéu Zina...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Adéu
Oriol...fins una altra.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">I
així els dos amics se separaren. Quan l’Oriol marxà, una llàgrima sorgí dels
invisibles ulls de Zina mentre poc a poc, s’ajeia a terra, per adoptar
l’aparença d’una fulla d’alzina corrent. L’Oriol pujà altre cop a Palol on es
trobà els seus pares, que l’esperaren. Abans de marxar, però, anà a dir adéu a
l’Albert. Tanmateix, aquest ja era fora, així que s’afanyà a atrapar els seus
pares.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Feren
la ruta, però al revés per arribar al poble. Un cop a casa seva, pujà a la seva
habitació, i, sense reprimir les llàgrimes, obrí la finestra i mirà cap al
Manol. No oblidaria mai aquell dia. Estava trist, però sabia que Zina estava on
sempre havia desitjat i ell tenia una amistat que ningú mai havia tingut.<o:p></o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">per Anna Maria Agustí <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></p>Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-56183456119922077672020-11-06T13:08:00.014-08:002022-09-09T17:23:01.544-07:00Símbia - Llegendes del Manol II<p><br /> </p><p align="center" class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan; text-align: center;"><span style="font-size: x-large;"><span lang="ES" style="mso-bidi-font-size: 10.0pt;">*</span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES" style="font-family: "Signet Roundhand ATT"; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Símbia
</span></i></b></span><span lang="ES" style="mso-bidi-font-size: 10.0pt;"><span style="font-size: x-large;">*</span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES" style="font-size: 10pt;"><o:p><br /></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span lang="ES" style="font-size: 10pt;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcNk5N7zqGdXV8SJnaAHFNDTBbTsN7gwdYOXqLw8AeD3N6KfDK3qZX42bfFkgcmZUIkq-yIWM2RLy7AKDQId1tKdJA79ftV5LUEkuVKJGX3wCbXyusSyinkeHvquf1BAZ4Tm3Z7gWqQcJkx6XiMdiIBy7CgS4HPg4ehYVS3IapMgFpi--DfuLNL4Si/s414/Screenshot_20220910-020646_Office.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="414" data-original-width="409" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcNk5N7zqGdXV8SJnaAHFNDTBbTsN7gwdYOXqLw8AeD3N6KfDK3qZX42bfFkgcmZUIkq-yIWM2RLy7AKDQId1tKdJA79ftV5LUEkuVKJGX3wCbXyusSyinkeHvquf1BAZ4Tm3Z7gWqQcJkx6XiMdiIBy7CgS4HPg4ehYVS3IapMgFpi--DfuLNL4Si/s320/Screenshot_20220910-020646_Office.jpg" width="316" /></a></span></div><span lang="ES" style="font-size: 10pt;"><br /> Dibuix de Llorenç Pascua </span><span face=""Calibri",sans-serif" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"></span><div><br /></div><div><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><br /></span></div><div><span style="font-family: courier; font-size: medium;">El llarg hivern s’havia esmunyit silenciós i donava
pas als jorns de primavera clars i lluminosos que convidaven a gaudir de
llargues passejades pels paratges del Casal de Sabaldòria. Alió es sentia més
feliç que mai: amb els seus tretze anys ja demostrava, a tots aquells qui el
coneixien, un cor honrat, generós i disposat a ajudar qualsevol criatura
desvalguda. Aquests trets, inequívocament, els havia heredat dels seus pares:
el noble Bernat de Palol, que feia pocs mesos que havia arribat de les
Creuades, i la fidel madona Adelaida que des del retorn del seu marit havia
recuperat el somriure més encisador.</span><p></p><p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: courier;"><br /></span><span style="font-family: courier;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"></span></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="mso-pagination: widow-orphan; text-align: left;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">L’extrema sensibilitat i les extraordinàries ganes d’ aprendre coses
noves envaïen el jove adolescent i l’encaminaven, sovint, a la lectura de
llibres que l’ajudaven a formar-se i li<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>despertaven la imaginació i la curiositat. Aquell vespre les últimes
paraules que li havia permès de llegir el sol abans d’ amagar-se rere les muntanyes
l’havien deixat meravellat:</span></span></p><p class="MsoNormal" style="mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><br /></span></span></p>
<p class="BodyText2" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier;">“<i>La Çerena sí és una creatura molt meravellosa e
l’ha-n’i de tres maneres i la una es mig peixe mig fembra, l’altra és mig oçele
mig fembra i altra és mig cavalle mig fembra. </i></span></span><span style="font-family: courier; text-align: justify;"><i>Aquella
qui és feta així com a peix e fembra, si ha tan dolsa veu que tot hom qui la
hoja cantar si acosta volenter per hoyr-la, e plau-li tant la veu del seu cant
que si adorm”</i></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Tan absort es trobava el jove imaginant la dolçor de
la veu d’ aquell personatge de llegenda que ni tan sols es va adonar que ja era
negra nit. Fou llavors, just quan passava pel costat del molí, que es desvetllà
de sobte en sentir els laments i sospirs d’ un plor ofegat que sorgien del riu
Manol. Els seus instints de fraternitat i ajuda al pròxim van fer-lo acostar,
immediatament, a la vora de les aigües per tal d’ oferir ajuda a aquella
criatura desesperada, però, l’ espectacle que veié gràcies a la llum de la
lluna el deixà astorat, bocabadat i admirat: no es tractava d’ un infant
perdut, ni d’ un vianant que s’estava ofegant dins les tenebroses aigües, ni
del murmuri del vent que li estava jugant una mala passada. Res d’ això! Davant
seu podia contemplar, ni més ni menys, que el bell rostre de Símbia, la dona d’
aigua del riu Manol! N’havia sentit tantes històries que era com si ja la
conegués tot i que no l’ havia vista mai.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Les dones d’ aigua, segons el que ell havia sentit
explicar, habitaven en rics palaus al fons d’ estanys, rius, fonts, gorgs i
llocs frescals i humits. Tot l’encís i l’harmonia d’aquests indrets es
personificava en els seus vestits, en el seu cos seductor, en el seu esguard
captivador i en la seva meravellosa veu. Una vegada, Alió havia sentit explicar
a un pescador del nord que anava en direcció al Cap de Creus i que s’ havia
aturat a fer nit al Casal de Sabaldòria, que<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>aquell que fora capaç de posseir una peça de roba d’alguna d’aquestes
belles dames tindria la sort assegurada durant tota la seva vida. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">En concret, també havia sentit a parlar de Símbia. L’
havien vista en diferents punts del riu Manol i tothom afirmava que el seu cos
d’ aigua s’ envoltava<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’un llarg vestit
blanc amb peixos brodats en fil d’or que brillaven igual que els seus castanys
i rinxolats cabells donant la més extraordinària lluminositat a la foscor
tenebrosa d’aquells grans ulls, talment com si de dos estels es tractés. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">En aquell moment, però, la mirada era trista i el
rostre suplicant i amarat de llàgrimes. Alió no pogué reprimir l’ impuls i amb
veu ferma es dirigí a la dama:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Símbia, què us passa? Qui ha gosat esborrar el vostre
somriure?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Ella dubtà uns segons abans de començar a parlar, i
finalment, amb un fil de veu, digué:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Alió, la meva pena és tan gran que no puc deixar de
plorar i plorar ...<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Però per què? –va afegir el jove cada vegada més
sorprès-. Digueu-me Símbia en què us puc ajudar i de bon grat ho faré.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-No hi tinc cap dret –afegí ella amb veu culpable-.
Molsosa, les meves germanes, i tants altres m’havien previngut una i altra
vegada, però jo no he sabut seguir els seus consells i ara haig de pagar la
meva culpa, jo, i el pobre Guillem...<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-El pobre Guillem! -va repetir Alió-. Símbia, us ho
suplico, expliqueu-me la vostra història potser així sabré entendre de què
m’esteu parlant!<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Se la veia preocupada. No sabia per on començar.
Agraïa, però, que aquell noble jove<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>s’
interessés pels seus problemes i volgués escoltar-los. Adoptà un aire més serè
i dirigint una mirada furtiva i resignada a la lluna, començà a parlar:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Com vos ja deveu saber, les dones d’ aigua tenim el
do de saber cantar com els ocells i de retenir les més belles i estranyes
melodies. Doncs bé, jo tenia per costum, les nits de lluna plena, passejar-me
amunt i avall per les aigües del riu Manol entonant cançons de tota mena. Un
dia que passava per aquí, just al costat del molí, vaig sentir una veu greu,
suau i tan meravellosa que no vaig poder evitar d’ amagar-me darrera una roca i
descobrir d’ on provenia. Al cap de poca estona una raig de lluna em va mostrar
l’ origen d’ aquella música. Es tractava de la veu de Guillem, el fill petit
del moliner. Vaig restar allí quieta fins que es va acabar l’ espectacle i
llavors vaig seguir el meu camí, guardant aquell record com un tresor. La meva
curiositat, però, era tan gran que la història no es va acabar aquí. Cada nit
de lluna plena m’acostava al molí i Guillem sempre hi era cantant la mateixa cançó trista i penetrant. Una nit no ho vaig poder evitar i com si tingués la
necessitat de consolar-lo m’ hi vaig apropar i vaig unir la meva veu a la seva.
Ell em va veure, va somriure però, no va parar de cantar. Fou prodigiós! Els matisos de les nostres veus ressonaven en la nit i el nostre deliri s’
escampava per les aigües ... Després, retornat a la realitat vaig voler saber
perquè no era feliç. No em va costar gaire endevinar-ho. Els seu cos bru i
fornit pel dur treball, els seus ulls verds, el seu cabell llarg i rinxolat, i
la seva condició social, retenien a l’interior el cor d’ un poeta i la
sensibilitat més desbordant. Vam fer-nos amics. Ell m’ explicava els seus
somnis i jo l’ escoltava embadalida, llavors cantàvem i no ens acomiadàvem fins
que els primers raig del sol despuntaven des del mar.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Símbia va fer una pausa i va mirar a Alió dirigint-li
un somriure com si el record d’aquells temps tan feliços li haguessin retornat
l’alegria per uns instants.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Continueu, us ho prego –va demanar-li impacient el
jove.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">La cara de la dona d’aigua va tornar-se a desconsolar,
i obrí els llavis per prosseguir amb el seu relat:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Visquérem en aquest somni d’ aigua, lluna, cançons i
comprensió sense adonar-nos, innocents, del que estava naixent entre nosaltres.
Jo, irreflexivament, vaig deixar que succeís la cosa de la qual m’ havien
previngut durant tota la meva vida: vaig permetre barrejar dos mons que poden
conviure en harmonia si ho fan separadament. Jo vaig desafiar les lleis de la
natura volent unir allò impossible d’ unir: el món dels humans, el vostre món,
i el món de les llegendes, el meu món!<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Dites aquestes paraules esclafí a plorar,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>però abans que Alió tingués temps de
consolar-la, tornà a parlar:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Ara ha arribat el moment de pagar per la nostra
falta. Els pares de Guillem volen que el jove es comprometi en matrimoni amb
una pubilla de la contrada que té totes les virtuts que es puguin desitjar.
Guillem no vol decebre els pares, però tampoc vol fer desgraciada a la pobra
noia. Ell mai no podrà estimar-la, perquè ara... el seu cor és meu! <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Aliò, que ho havia estat escoltant tot amb gran
interès, començava a comprendre l’estat d’ànim de Símbia. Llavors li va
preguntar:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Quina determinació ha pres Guillem?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Després de pensar-ho molt -va continuar dient la dona
d’ aigua- ha decidit que el millor que podia fer era marxar d’ aquest
territori, cap a un país llunyà. Això li provoca un gran dolor, car haurà d’
abandonar la llar, la seva terra estimada, la gent que l’ ha vist créixer... No
ens tornarem a veure mai més! Mai més! Enteneu ara la meva desesperació?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Alió va moure el cap afirmativament. Va admirar,
silenciosament,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aquell jove moliner que
s’ oposava a trair els seus sentiments i a enganyar algú innocent que de cap
manera no s’ ho mereixia, encara que això suposés abandonar tot alló que
estimava i en coseqüència, també a Símbia. Va tornar a interrogar la dama:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-I doncs, quan serà la partida del vostre estimat?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-D’aquí a dos dies- va respondre ella sense força a la
veu- Retardar aquesta marxa podria complicar les coses i llavors ... no ho vull
ni pensar!<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Caldrà fer alguna cosa i no tenim massa temps -va
afegir Alió començant a pensar algun pla per tal de protegir als<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>joves enamorats de la desventura que se’ls
aproximava.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Alió! –va replicar Símbia-. Us agraeixo de tot cor que
ens volgueu ajudar, però ho heu d’entendre, ningú no hi pot fer res, ningú...<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Ningú... excepte Molsosa –va afegir el noi
decididament-. Ella és la mestressa del bosc i la seva saviesa ens pot ser de
gran ajuda.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Molt em temo que no -va dir Símbia totalment
abatuda-. Molsosa ja va avisar-me i jo no vaig fer-ne cas. Ara és massa tard.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-De tota manera, insisteixo, deixeu-me que li faci una
visita i potser...<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-D’acord -va respondre no massa convençuda-. És l’
última oportunitat que ens queda. Una vegada més us dono mil gràcies per tot el
que esteu fent.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Dites aquestes paraules la seva figura va fondre’s en
l’ aigua i Alió va adonar-se, de sobte, que era molt tard i que potser faria
passar ànsia a la seva mare si no s’afanyava una miqueta.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">El temps passava lentament. Alió desitjava de tot cor
que arribés el vespre per anar a trobar a Molsosa. No seria massa complicat. Es
tractava d’una feristela tota coberta de molsa que vivia a l’ampli bosc de
ribera que vorejava el riu Manol. Era molt vella i molt sàvia. Coneixia tots el
habitants de la contrada. La seva feina era vetllar per la integritat del bosc
i de les criatures que hi vivien. Alió la va conèixer una vegada, quan només
era un infant que va perdre’s pel bosc. Ella, molt amablement li havia mostrat
el camí de tornada.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">En arribar a una zona molt humida tota coberta de
falgueres i just a sota d’ un enorme freixe va començar a copsar la seva
figura inconfusible, reposant de cara a la posta de sol. Alió s’hi va acostar i
ella li va dedicar un tendre somrís mentre li parlava així:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Us esperava.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-M’ esperàveu? -preguntà estranyat Aliò.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Els peixos del riu i les fulles dels arbres van oir
la vostra conversa anit<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb na Símbia i
tot m’ ho van contar. Us conec i sabia que compliríeu la vostra promesa i que
em vindríeu a veure. I ara ja heu arribat.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">L’adolescent no s’esperava aquella rebuda, però com
que no hi havia temps per perdre, va decidir anar per feina.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Així doncs, si ja ho sabeu tot, digueu-me què en
penseu i si hi ha alguna solució per ajudar a Símbia i Guillem.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Jo sóc molt vella -va dir Molsosa, disposada a donar
la seva opinió sobre el tema-<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>però tot i
això, sé molt bé què és l’amor. Oh i tant si ho sé! I també sé molt bé què és
l’ amor veritable, i et puc assegurar Alió, que Guillem i Símbia s’ estimen de
veritat. És un amor generós i ferm, però... és un amor impossible, ja t’ho va
dir la dona d’ aigua!<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Doncs... així no hi podeu fer res?-va preguntar
decebut el jove-. Res de res?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Jo no –va respondre Molsosa secament- però... potser
Simiot...<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Simiot?-va tornar a<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>preguntar Alió, fornit de noves esperances.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Sí -va afirmar Molsosa-. El seu nom és Simiot viu als
arbres i és capaç de fer molt mal al humans de conducta poc respectuosa amb els
boscos. Té grans poders i pot provocar tempestes, vent, pedregades... Com
podeu comprovar és poc amic dels homes als quals considera dimonis perquè es
bufen els dits per escalfar-los quan fa fred i bufen també la sopa per
refredar-la quan és massa calenta. Tot i això sota la seva aparença de bèstia
salvatge s’ hi amaga un gran cor que vos haureu de conquerir si voleu la seva
ajuda.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Digueu-me on puc trobar-lo –va pronunciar Alió amb
rapidesa.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Remunteu el riu fins arribar a la gorga i un cop allí
desplaceu-vos a l’ oest. Hi trobareu un bell alzinar. Busqueu l’ únic roure que
hi ha i allà... hi trobareu Simiot!.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Gràcies Molsosa! -cridà Alió mentre s’ allunyava.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Bona sort! -li digué ella.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Anava seguint les indicacions al peu de la lletra i
finalment després de caminar molta estona amb la llum de la lluna com a única
companyia, arribà sota el roure. Era gegant! S’hi apropà a poc a poc. La veu li
tremolava però s’ esforçà<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per
dissimular-ho:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Simiot! -cridà-. He vingut a parlar amb vós d’ un
assumpte molt important! Feu el favor d’ escoltar-me!<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">D’ entre el fullatge va aparèixer una bestiola que
semblava un simi, amb dues banyes blanques i gruixudes i amb la cara coberta
per una espessa barba de color negra. Alió<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>s’ espantà però restà quiet i disposat a complir la seva missió.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Qui és que així destorba la pau del meu bosc?
-preguntà Simiot molt enfadat.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Sóc Alió, fill del noble senyor Bernat de Palol!<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Conec el vostre pare, és un gran home -la veu
semblava menys severa-. De tota manera, espero que tingueu una bona raó per a
venir-me a molestar a aquestes hores!<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-La tinc -va respondre el noi, i dit això li va deixar
anar la desventura de Símbia i Guillem.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-I vos preteneu -va dir Simiot, amb to burleta- que jo
els ajudi. Ja, ja, ja!. Aquesta sí que és bona!<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Molsosa m’ha dit... –va començar a pronunciar Alió,
sense massa esperança.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Així doncs us envia ella? -el seu to de veu s’ havia
tornat respectuós.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Sí, Simiot. Ella m’ha dit on trobar-vos –va afegir
Alió.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Doncs això vol dir que és coneixedora de la història i
que ha considerat oportuna la meva intervenció!<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">I tot renyant-lo va afegir:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">- Havíeu d’ haver començat per aquí i no hauríem
perdut tant el temps! Quan dieu que és la partida del jove Guillem? <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-La propera nit –va afanyar-se a dir Alió.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Tinc una idea. Us espero a tots d’ aquí a un dia just
a les aigües del molí. I ara me’n vaig perquè tinc molta feina...<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">I abans que Alió se n’ adonés ja havia desaparegut del
seu davant i l’ havia deixat sol enmig d’aquell espès alzinar.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Havia passat un dia i Molsosa, Símbia, Guillem i Alió
es trobaven al lloc convingut.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Simiot
encara no hi havia arribat. Els joves enamorats es miraven tristament creient
que aquella seria l’última nit que es podrien contemplar. Alió no sabia si
confiar o no en Simiot, però Molsosa semblava tan<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tranquil.la i reposada ...<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">De sobte, d’ entre el fullatge, va aparèixer l’
esperat Simiot. Va posar-se davant de tots ells i com aquell qui pronuncia un
discurs digué:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Heu desafiat les lleis de la natura! Per culpa
d’aquest fet heu estat a punt de fer desgraciades a persones innocents! Tot i
això, heu sabut rectificar a temps i esteu disposats a dir-vos adéu per sempre,
tot i el dolor que això us causa. Jo sóc aquí per proposar-vos una cosa, una
mena de regal per fer menys dolorosa la vostra pena.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Va fer una pausa i els qui escoltaven obriren els ulls
i les orelles per no perdre’s cap paraula.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">- La única manera per no haver-vos de separar i perquè
en Guillem pugui continuar vivint a prop de la seva família és aquesta: quan jo
acabi de dir les paraules màgiques, mireu-vos al ulls i penseu en el vostre
amor!<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Dit això va sentir-se un tro i Simiot va començar a
cridar:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">“Que
l’arbre protegeixi l’aigua<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">que
l’aigua doni de beure a l’arbre<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">que
la vida comenci<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb l’amor”<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></b></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Tot va quedar cobert de boira. Els estels es van
apagar i una llum brillant com el foc va cremar el cel. El cos cepat de Guillem
va començar a créixer i a tornar-se més bru i més dur, talment com l’ escorça
d’ un arbre. Els braços es tornaren branques i les cames arrels. D’ aquells
ulls verds van començar a brotar-ne fulles i més fulles,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>perennes com la seva noble mirada. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">La boira va cesar i aparegué un fort vent que prengué
a Símbia entre els seus braços la despullà de les seves robes i la convertí en
un doll d’ aigua fresca i transparent que es situà just sota la brancada de la
gran alzina.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Alió restà astorat. Molsosa i Simiot havien
desaparegut sense deixar cap rastre. Era com si res no hagués passat, era...
com si s’ acabés de despertar d’ un llarg somni! Els seus ulls van acostumar-se
altra vegada a la foscor i davant seu es va fer visible... el bonic espectacle
que oferien aquell noble arbre i aquella bella font, que somrients, li donaven
les gràcies!<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan; text-align: center;"><span lang="ES"><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan; text-align: center;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">*<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>*<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>*<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan; text-align: center;"><span lang="ES"><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Amb el temps, aquests paratges, on tingué lloc la
història contada, han passat a anomenar-se “De Can Massanet”. Guillem ha pogut
observar com canviava la terra dels seus pares mentre amb els seus poderosos
braços protegia la seva estimada. Símbia no ha deixat mai d’arregar l’arbre,
amb gotes d’ amor, fresques i transparents...<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Si alguna nit de lluna plena passeu prop d’ allí,
camineu silenciosos i sobretot pareu l’orella a les més meravelloses melodies
que mai ningú hagi pogut escoltar: són els cants d’ amor etern entonats per les
veus de Guillem i Símbia...<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan;"><span lang="ES" style="font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span lang="ES" style="font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX_vlqjWWuIVJHutBkbUXmAIbgtFUEVOsMACDSS6T44OJrSdjRj11_m5HL0CPRfUVCiyenv_Or2mwzAqpawWOssqGgD2dKyT1vuZ_qBIkGZAaYeFDoehy9J0P42tqvGqBGxBzYQqor9_M/s4727/4+l%2527alzina+de+can+Massanet.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2662" data-original-width="4727" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX_vlqjWWuIVJHutBkbUXmAIbgtFUEVOsMACDSS6T44OJrSdjRj11_m5HL0CPRfUVCiyenv_Or2mwzAqpawWOssqGgD2dKyT1vuZ_qBIkGZAaYeFDoehy9J0P42tqvGqBGxBzYQqor9_M/w640-h360/4+l%2527alzina+de+can+Massanet.jpg" width="640" /></a></span></div><span lang="ES" style="font-size: medium;"><br /><span style="font-family: courier;"><br /></span></span><p></p>
<p class="MsoBodyText" style="mso-pagination: widow-orphan; text-align: left;"><span style="text-align: right;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span><span style="font-family: courier; font-size: x-small;"> </span></span><span style="font-family: courier; font-size: medium; text-align: right;">Text d'Esther Palomeras</span></p></div>Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-30674023991992903222020-11-06T12:44:00.015-08:002020-11-07T04:21:25.673-08:00La Dama del Gorg Blau - Llegendes del Manol I<p><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">Temps de tardor, de fresca, de llargues nits i d'històries vora el foc...</span></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">En les properes entrades, us volem compartir: <b><i>LES LLEGENDES DEL MANOL</i></b></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Us les presentarem per ordre cronològic.</span></p><p></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="font-size: 20pt;"><span style="font-family: courier;"><br /></span></span></b></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="font-size: 20pt;"><span style="font-family: courier;">LA
DAMA DEL GORG BLAU</span></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: courier;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 10pt;"><span style="font-family: courier;"></span></span></p><span style="font-size: 10pt;"><span style="font-family: courier;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpHSAAG8C6a-9DxGi6d8ZszTkXFa-iGqPAZo9jG3hzhBKoE2RLfwqwzYzLmKFD7WDTRRbe2PX6kSERirmpUeFRy1afbs0uKp2Pp-29rW9wpF7oWQPY9D0_P-IVmgUvUl-9EqdVM3bFKBk/s608/Palol+Sabald%25C3%25B2ria.bmp" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="319" data-original-width="608" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpHSAAG8C6a-9DxGi6d8ZszTkXFa-iGqPAZo9jG3hzhBKoE2RLfwqwzYzLmKFD7WDTRRbe2PX6kSERirmpUeFRy1afbs0uKp2Pp-29rW9wpF7oWQPY9D0_P-IVmgUvUl-9EqdVM3bFKBk/w400-h210/Palol+Sabald%25C3%25B2ria.bmp" width="400" /></a></div></span></span><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: justify;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Fa
molts anys , allà pels remots temps de les Creuades, vivia al bell paratge de
Palol Sabaldòria<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una dama formosa com un
sol. Vivia sola. El seu marit, el noble cavaller Bernat de Sabaldòria es
trobava a Terra Santa per reconquerir i defensar els Sants Llocs on va néixer,
viure i morir Nostre Senyor. Bé,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ben
sola tampoc no ho estava madona Adelaida –que era el nom de la il·lustre dama-,
puig que amb ella convivien els seus dos fillets de set i cinc anys Alió i
Melissenda. Ells dos feien les delícies de la solitud de la mare durant la
perllongada absència del seu marit.</span></span></blockquote><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Tampoc
mare i fills es trobaven sols en aquell vetust Casal de pedra, amb aires de castell,
on entrava la tramuntana filtrada per les escletxes dels finestrals i engolida
per les escales de cargol, recorria les àmplies sales i els estrets corredors
emetent sons talment es tractés d’una flauta gegant.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">No,
no es trobaven pas sols: un exèrcit de majordoms, patges i damisel·les,
servents i serventes, mossos, bovers i pastors feinejaven constantment pel
palau<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i encontorns, creant un bullici de
vida com mai no s’havia vist en aquell indret.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">No,
certament no es trobava pas sola madona Adelaida en el bell paratge de Palol
Sabaldòria. Cavallers que es deien amics del noble Bernat i que no havien
tingut l’audàcia de lluitar contra l’infidel en terres llunyanes, rondaven
constantment el palau<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb el pretext de
protegir la dama. El més assidu de tots era precisament el seu cunyat, el germà
petit del seu marit que hàbilment dissimulava la seva intenció de debilitar el
Casal de Sabaldòria i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>apoderar-se del
ric domini de Palol. Uns i altres, com mascotes desvagades, es deixaven caure
sovint en aquell indret a l’hora de l’àpat. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">A
la taula de madona Adelaida, hi tenia cabuda qualsevol vianant, fos ric o fos
pobre, que el cor generós de la il·lustre dama no sabia fer distincions. Així
n’era,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de virtuosa i bona, la senyora de
Palol. I el rebost, això rai! Era ben proveït.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Passaren
dies, mesos i anys des de la partida a Terra Santa del noble cavaller. I no
se’n tenia cap notícia.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span style="font-size: medium;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: courier;"><span><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;"> </span></span></span><!--[endif]--><span>És viu?, és
mort?- es preguntava neguitosa i entristida madona Adelaida.<o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span style="font-size: medium;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: courier;"><span><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;"> </span></span></span><span>Probablement ha
mort- insinuava insidiós el cunyat, que esperava ocupar el lloc del seu germà.<o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Però
ningú sabia donar raó certa de tan sinistre averany.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Entretant
els nombrosos donzells i cavallers banquetejaven, talment un eixam com paràsits
insaciables, a la taula del senyor absent de Palol. Tants banquets i tanta
despesa comprometien seriosament les arques del ric patrimoni, amenaçant fer
fallida. De fet, al rebost, en un altre temps tan proveït, ara gairebé no hi
quedava res, i de l’abundant vi de les botes del celler a penes en rajava una
gota.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Prou
se n’adonava de tot madona Adelaida. Prou havia intentat una i altra vegada
frenar aquella bogeria de dispendiós desgavell. Tenia ben present a la memòria
la ignominiosa ruïna, fruit d’una pèssima administració del frívol i pròdig
castlar de Carmençó. Fou tan escandalós l’esdeveniment que donà lloc a la
popular dita:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">“Si el castlar de Carmençó hagués sabut
de debò que el pa amb nous era tan bo, encara en fóra senyor.”<o:p></o:p></span></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Però
tot fou debades. Se sentia opressa, assetjada pel seu cunyat, del qual
començava a endevinar les sinistres intencions que covava el seu cor pervers.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Alió,
tot i ser molt petit, s’havia apropat a la seva mare amb decidida actitud
protectora:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span style="font-size: medium;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: courier;"><span>-</span><span> </span><span>No tinguis por ni
t’entristeixis mare, jo et protegiré- li deia bo i abraçant-<br />la.<o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">La
petita Melissenda, instintivament s’arrapava<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>a la mare, sense, però, adonar-se de res.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Tot
i que el cor li deia que el seu marit tornaria, Adelaida sofria. Sofria<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per la perllongada absència, però el seu cor
s’encongia sols de pensar que, de retorn, el seu marit trobaria la hisenda
arruïnada. De dia, la virtuosa esposa dissimulava la seva pena. Sovint entrava,
acompanyada dels seus fills, la l’església de sant Miquel, que s’aixecava a
frac del castell, i allí recollida en pregària alleugeria la seva pena.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Però
era de nit, nits d’insomni, quan, recolzada al finestral, contemplava la
celístia de les estrelles que estripaven com minúsculs puntets l’espessa
foscúria nocturna, els ulls se li negaven de llàgrimes. Primer un sanglot a
penes perceptible, després un plor desbordat , impossible de contenir. Plorava
tant que les llàgrimes degotaven sobre el riu, i nit rera nit s’anaven
entollant fins a cavar un gorg profund que a la llum del capvespre oferia
irisacions amb predomini de tons obscurs.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Quan
arribava el setembre i les abundoses pluges tardorals amaraven les àcides
aigües del gorg, mesclant-se amb les de la llera del Manol, es clarificaven
oferint tonalitats menys opaques, d’una transparència més lluminosa<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tendint al color blau: blau cel, blau verd,
blau marí, segons la intensitat de la llum diürna al llarg de la jornada; en
ocasions, fins i tot la coloració es transformava en un blau gris,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sobretot quan les grupades d’estiu
s’apropaven.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">D’aquí
que el gorg començà a ser conegut amb el nom de “Gorg de les aigües blaves” o
més breu “Gorg blau”, d’acord amb la tendència de la gent senzilla a la simplificació.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Passaren
el anys i Bernat de Sabaldòria tornà sa i estalvi de Terra Santa a punt per
salvar la hisenda. Amb l’arribada de l’amo, l’eixam de vividors desaparegué com
per art d’encantament. Entretant, Alió i Melissenda havien crescut: ell tenia l’aire
d’un petit cavaller; ella creixia bonica com un sol de primavera.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Bernat
i Adelaida aquella nit estigueren llarga estona contemplant-se abocats al
finestral de la cambra a la llum de la lluna que feia el ple. L’oreig nocturn
acariciava els seus rostres fatigats, però encara agraciats d’una bellesa
serena. Tot d’una Bernat s’adonà del reflex de la lluna sobre la superfície
llisa com un espill al peu del finestral. Sorprès mira alternativament, ara cel
amunt,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ara terra avall, i, estranyat, va
dirigir un esguard ple d’interrogants a la seva muller:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span style="font-size: medium;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: courier;"><span><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;"> </span></span></span><!--[endif]--><span>Adelaida, què és
aquest gorg d’aquí baix?<o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">La
fidel esposa, per tota resposta, abraçà estretament el seu marit, i dels seus
ulls brollaren llàgrimes, ara d’alegria, que s’anaven escolant muralla avall
fins arribar a confondre’s amb les aigües del gorg obscur.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Bernat
ho comprengué tot de seguida. Aquell gorg, tota aquella substància aquosa havia
brollat com un miracle, fruit d’un amor fidel. Comprengué aleshores el noble
cavaller fins a quin punt la seva muller l’havia estimat al llarg de la seva
dilatada absència.<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="border-bottom: dotted windowtext 3.0pt; border: none; mso-element: para-border-div; padding: 0cm 0cm 1pt;">
<p class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: dotted windowtext 3.0pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: justify;"><span><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
</div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Si
resseguiu el Manol en temps de forta sequera, ben segur que us trobareu que el flux
del riu sovint és entollat aquí i allà i, fins i tot, la llera apareix seca en
alguns trams.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><o:p></o:p></span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSpbNe7vH7lS5x4JUuMKy9RSeEacgduQNM023m0JWlhxhMv9BSyz8JJJ3_gimkWxl3_Atu992skbaggkCwa5T8M4yzlKGC7i7L57mBoxcZeV7lauCBEpZa1qAa71SAqKz1RPsHcJDlk5I/s2048/El+gorg+blau.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-size: medium;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1152" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSpbNe7vH7lS5x4JUuMKy9RSeEacgduQNM023m0JWlhxhMv9BSyz8JJJ3_gimkWxl3_Atu992skbaggkCwa5T8M4yzlKGC7i7L57mBoxcZeV7lauCBEpZa1qAa71SAqKz1RPsHcJDlk5I/w225-h400/El+gorg+blau.jpg" width="225" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></td></tr></tbody></table><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: courier;">El
que no s’asseca mai, faci el temps que faci, és el </span><b style="font-family: courier; mso-bidi-font-weight: normal;">Gorg de les aigües blaves. </b><span style="font-family: courier;">Potser aquest any el trobareu aquí i
l’any vinent el trobareu més enllà, esmunyedís com un follet de bosc. No hi fa
res. </span><b style="font-family: courier; mso-bidi-font-weight: normal;">El Gorg blau </b><span style="font-family: courier;">hi és sempre. Però
compte! Podeu abocar-vos-hi, contemplar la vostra faç sobre la glauca polidesa
de la seva superfície. Però no us hi capbusséssiu pas! Les seves blavoses
aigües us engolirien dins les pregoneses del seu misteri ancestral...</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">I
no en tornaríeu a sortir mai més.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><o:p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> </span></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="font-family: courier; font-size: large; text-align: right;">Per Miquel Pujol</span></p><span style="font-size: medium;"><div style="text-align: right;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><br /></span><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: medium;"><span style="mso-spacerun: yes;"><span style="font-family: courier;"> </span></span><o:p></o:p></span></i></p><br /><p></p>Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-21924088257246985972020-07-18T11:00:00.003-07:002020-07-18T11:13:41.405-07:00Neteja del Manol amb el Casal KsameuAquest passat divendres 17 de juliol, els membres del casal Ksameu han fet una neteja al Manol en el tram que va de Palol Sabaldòria a la Gorga dels Figuerencs. Hi han col·laborat l'Ajuntament de Vilafant i l'Associació d'Amics del Manol.<br />
<br />
Us agraïm aquesta bona feina que heu fet!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGqg9NHYchEK7AYR6r2GpmIYBJ0RLUnK27guTDsHnuooPBlKJnnjFG5r7-E12FNYMQYunHyQEq-MdTTZt3v8RnFdgrp7O-y-vmnm_x7u7dEvAsjBM0By2mosgvoZU4ovPaJzuuuwlkajU/s1600/Neteja+manol+Ksameu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGqg9NHYchEK7AYR6r2GpmIYBJ0RLUnK27guTDsHnuooPBlKJnnjFG5r7-E12FNYMQYunHyQEq-MdTTZt3v8RnFdgrp7O-y-vmnm_x7u7dEvAsjBM0By2mosgvoZU4ovPaJzuuuwlkajU/s640/Neteja+manol+Ksameu.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
Continuant amb aquesta tònica, membres de l'associació avui han retirat un abocament a les ribes del Manol.<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEPlWiFbA-f7eXCVQx0a30dqA2Y0yKXNoXlAKOvFaJWv432634_Y8lj7cC0yDFutGq3IZRmg4eFI-F7Hlyj1Pf8P_qs-zErkFQ_6ozsv8vynPl6E2dmmnvy540SzhQZElEgRCxDmq76E8/s1600/Nteja+Manol+juliol+20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEPlWiFbA-f7eXCVQx0a30dqA2Y0yKXNoXlAKOvFaJWv432634_Y8lj7cC0yDFutGq3IZRmg4eFI-F7Hlyj1Pf8P_qs-zErkFQ_6ozsv8vynPl6E2dmmnvy540SzhQZElEgRCxDmq76E8/s640/Nteja+Manol+juliol+20.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
Aquests dies, el Manol s'ha convertit en un lloc molt popular per fer-hi passejades, però no es pot tolerar la quantitat de deixalles que s'hi troben.<br />
<br />
Com diu la dita: "No és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta".<br />
<br />
<b>Tolerància zero als abocaments!</b><br />
<br />
<h1 class="Uo8X3b" style="background-color: white; clip: rect(1px, 1px, 1px, 1px); color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 14px; font-weight: normal; height: 1px; margin: 0px; overflow: hidden; padding: 0px; position: absolute; white-space: nowrap; width: 1px; z-index: -1000;">
Resultats de la cerca</h1>
<div data-async-context="query:no%20%C3%A9s%20m%C3%A9s%20net%20qui%20m%C3%A9s%20neteja%20sin%C3%B3%20qui%20menys%20embruta" eid="IDgTX82LHMnlgweO4a2YDQ" id="rso" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; margin-top: 6px;">
<div class="g" style="font-size: 14px; line-height: 1.2; margin-bottom: 28px; margin-top: 0px; width: 600px;">
<h2 class="Uo8X3b" style="clip: rect(1px, 1px, 1px, 1px); height: 1px; margin: 0px; overflow: hidden; padding: 0px; position: absolute; white-space: nowrap; width: 1px; z-index: -1000;">
Resultats web</h2>
<div class="rc" data-hveid="CAQQAA" data-ved="2ahUKEwjNm7WZsNfqAhXJ8uAKHY5wC9MQFSgAMAB6BAgEEAA" style="position: relative;">
<div class="r" style="font-size: small; line-height: 1.58; margin: 0px;">
<br /></div>
</div>
</div>
</div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div data-async-context="query:no%20%C3%A9s%20m%C3%A9s%20net%20qui%20m%C3%A9s%20neteja%20sin%C3%B3%20qui%20menys%20embruta" eid="IDgTX82LHMnlgweO4a2YDQ" id="rso" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; margin-top: 6px;">
<div class="g" style="font-size: 14px; line-height: 1.2; margin-bottom: 28px; margin-top: 0px; width: 600px;">
<div class="rc" data-hveid="CAQQAA" data-ved="2ahUKEwjNm7WZsNfqAhXJ8uAKHY5wC9MQFSgAMAB6BAgEEAA" style="position: relative;">
<div class="r" style="font-size: small; line-height: 1.58; margin: 0px;">
<a href="https://festafesta.net/no-es-mes-net-qui-mes-neteja-sino-qui-menys-embruta/" style="color: #660099; cursor: pointer; text-decoration-line: none;">
</a>
<br />
<div class="B6fmyf" style="height: 0px; position: absolute; top: 0px; visibility: hidden; white-space: nowrap;">
<div class="TbwUpd" style="display: inline-block; line-height: 1.58; padding-bottom: 1px; padding-top: 1px; text-size-adjust: none;">
<cite class="iUh30 bc tjvcx" style="color: #202124; font-size: 14px; font-style: normal; line-height: 1.3; padding-top: 1px;"><span class="eipWBe" style="color: #5f6368;"></span></cite></div>
<br /></div>
</div>
</div>
</div>
<div class="g" style="font-size: 14px; line-height: 1.2; margin-bottom: 28px; margin-top: 0px; width: 600px;">
<div class="rc" data-hveid="CAIQAA" data-ved="2ahUKEwjNm7WZsNfqAhXJ8uAKHY5wC9MQFSgAMAF6BAgCEAA" style="position: relative;">
<div class="r" style="font-size: small; line-height: 1.58; margin: 0px;">
</div>
</div>
</div>
</div>
Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4380704930141151318.post-11567889859599195372020-02-17T12:58:00.000-08:002020-02-17T13:01:01.154-08:0023 de febrer - Neteja del Manol després del temporal Glòria <br />
<h2>
Amics del Manol, amb la col·laboració de l'Ajuntament i Ràdio Vilafant, vol donar suport a la iniciativa popular d'organitzar una neteja del Manol aquest proper diumenge.</h2>
<h2>
</h2>
<h2>
Esperem que vosaltres també us hi sumeu!!!</h2>
<h2>
DIA: 23 de febrer</h2>
<h2>
HORA: 10h</h2>
<h2>
LLOC: Palol Sabaldòria (Vilafant)</h2>
<h2>
</h2>
<h2>
S'aconsella portar guants de treball i calçat còmode.</h2>
<div>
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpA00afwEd5N_R6bN_sGZSSAoQRq4PAm06SDrjBcn4eiQAs_Vc7ZPY2ASbW7Zutt2m5hF2_DMQwI-i7i9PhglouqZJlDDlKMfSKklRr5FlsvnDrzD5HNtr_UM_t6SVHVAFl_e6QEvdurE/s1600/manol.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="796" data-original-width="1416" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpA00afwEd5N_R6bN_sGZSSAoQRq4PAm06SDrjBcn4eiQAs_Vc7ZPY2ASbW7Zutt2m5hF2_DMQwI-i7i9PhglouqZJlDDlKMfSKklRr5FlsvnDrzD5HNtr_UM_t6SVHVAFl_e6QEvdurE/s640/manol.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Manol </td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />Amics del Manol i Palol Sabaldòriahttp://www.blogger.com/profile/00742934238820805106noreply@blogger.com0